Revolució francesa

La Revolució francesa va ser (1788-1799) una gran lluita entre l’Antic Règim, marcat per una societat organitzada en estaments, i els seus opositors. El conflicte va transcendir més enllà de les fronteres de França, estenent-se a Europa.

Revolució francesa

Aquest esdeveniment històric va marcar el final de les monarquies absolutistes i va donar pas a una societat on s’atorgava el protagonisme a la burgesia.

Precisament l’esclat de la revolució i el seu posterior èxit van significar el final del Feudalisme, alhora que les seves idees van servir com a inspiració per als sistemes democràtics moderns.

Quan va ser la revolució francesa?

La Revolució francesa té l’origen a finals del segle XVIII. Un moment de la història en què França travessava una època molt convulsa. La societat estava dividida en estaments i la major part del poble n’estava exclòs.

Això va donar lloc al fet que entre 1789 i 1799 es desenvolupés la Revolució. Si bé és cert, que alguns autors daten com a data final del moviment a l’any 1804, moment en què Napoleó Bonaparte es corona com a emperador de França.

Característiques de la Revolució francesa

Abans de parlar de les causes i conseqüències de la Revolució, convé conèixer algunes de les característiques que la van definir:

  • Va ser molt sagnant, es van cremar esglésies i castells.
  • Va ser provocada per una multitud de factors: polítics, econòmics, morals, religiosos…
  • Va posar fi a l’Antic Règim.
  • Va establir les bases de la Declaració dels Drets humans.
  • El Feudalisme va arribar al final i la burgesia va començar a guanyar rellevància.

Causes de la Revolució francesa

Entre les causes principals de l’esclat de la Revolució francesa ens trobem les següents:

  • Situació política deteriorada: Només la noblesa podia ocupar els llocs polítics i militars de més importància, alhora que el 1789 França travessava una greu crisi econòmica. Per la seva banda, els francesos vivien sota un règim autoritari (absolutisme) en què la noblesa i l’alt clergat copaven la riquesa.
  • Crisi econòmica: A sobre de mals, les males collites van ocasionar problemes de proveïment d’aliments bàsics com el pa. Les sequeres i les gelades van originar uns problemes de proveïment que van afectar la salut de la població no privilegiada. Afegint així més descontentament al clima social. A més, només el tercer estament (la burgesia i els camperols) era l’únic que havia de pagar impostos. Tot això, va acabar provocant un cercle viciós a nivell econòmic. L’escassetat de producció va fer pujar els preus, la gent va deixar de gastar en altres sectors i la desocupació va augmentar. Tot plegat va provocar un cercle viciós que va afectar la capacitat de l’Estat de fer front al seu deute i va donar lloc a una crisi financera notable.
  • Llibertats i drets limitats: La monarquia absoluta a càrrec de Lluís XVI no donava opció de sobirania més que no pas a Déu. No existia, doncs, divisió de poders. A causa d’això, els drets i les llibertats dels francesos eren molt limitats. Com a conseqüència, es van desenvolupar les bases de la Declaració de Drets Humans, els quals s’assenten als principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. En francès, Liberté, Égalité, Fraternité.
  • Crisi moral i religiosa: Al mateix temps, es va desenvolupar paral·lelament una revolució intel·lectual que posava en dubte el règim que regnava en aquell moment. La desconfiança dels ciutadans en el règim de Govern va créixer a passos de gegant i van sorgir noves figures de referència com Voltaire, Montesquieu o Rousseau.

Així doncs, davant de la situació tan dura que vivia França, es van convocar els Estats Generals. Els quals representaven els tres estaments. Per resoldre la crisi econòmica es va proposar que la noblesa també pagués impostos. Tot i això, com que el vot es realitzava mitjançant estaments, la proposta estava condemnada al fracàs.

Etapes de la Revolució francesa

A continuació, mostrem a tall de resum, les etapes més importants de la Revolució francesa:

  1. Final de la monarquia absoluta (1789).
  2. Inici de la monarquia constitucional (1789-1792).
  3. Etapa republicana (1792-1799).

1. Fi de la monarquia absoluta (1789)

Des del tercer estament es reclamava passar d’una divisió per estaments a una Assemblea Nacional en què el vot fos individual. L’Assemblea Nacional va topar amb el rebuig de la monarquia. Però malgrat això, els diputats de l’Assemblea van acordar donar una constitució a França.

Tot i això, l’esclat social de la població culminaria amb la presa de la Bastilla un 14 de juliol de 1789. Aquest fet va tenir un gran significat, ja que aquella presó era un símbol de l’opressió monàrquica.

2. Inici de la monarquia constitucional (1789-1792)

Dotada de poder constituent, l’Assemblea va posar fi al feudalisme, alhora que aprovava una Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà. Tot seguit, es va legislar per dur a terme la separació entre l’Església i l’Estat.

Ja el 1791, França comptava amb una Constitució que establia una divisió de poders i que limitava el poder del Rei, que seria controlat per l’Assemblea. En altres paraules, França deixava de ser una monarquia absoluta, transformant-se en una monarquia constitucional.

Pel que fa al model d’Estat, a nivell administratiu, França s’organitzava en departaments. Mentre que, en l’àmbit econòmic, quedaven prohibits els monopolis i els gremis.

3. L’etapa republicana (1792-1799)

Dins l’Assemblea cal distingir entre dos grups:

  • Els girondins: Eren de caràcter moderat. Volien una revolució pacífica, limitant el dret de vot i defensant una monarquia parlamentària.
  • Els jacobins: Eren revolucionaris radicals. Defensors del sufragi universal masculí, encapçalats per Robespierre, que sostenien que França havia de ser una república.

La Convenció (1792-1794)

Així, els jacobins van aconseguir prevaler i l’Assemblea va passar a ser la Convenció. Així, la Convenció esdevingué l’òrgan que tenia el govern i la capacitat per legislar.

Aquesta època va estar marcada pel que es va conèixer com el “regnat de terror”. Durant el qual, el Comitè de Salvació Pública va perseguir tots aquells contraris a la Revolució francesa, executant per això milers de francesos. Entre els membres del Comitè de Salvació Pública cal destacar Robespierre.

Sota l’auspici de la Convenció es va decidir executar el rei Lluís XVI, mentre que s’aprovava el sufragi universal masculí i entre d’altres particularitats s’implantava el sistema mètric decimal.

Si abans de la Revolució francesa, l’Església i el clergat havien acaparat les riqueses, amb la Convenció, els seus béns van acabar sent confiscats. També va quedar abolida l’esclavitud i es van introduir reformes al camp perquè la revolució transcendís a la pagesia.

Tot i això, la Revolució francesa es va prendre amb l’oposició de les potències europees. I és que les idees de la revolució eren contràries al que representaven les monarquies europees. Tot i entrar en guerra amb diverses potències europees, la República de França va aconseguir sobreviure a l’assetjament internacional.

Cap a 1794 Robespierre i el Comitè de Salvació Pública van caure fruit de les lluites internes. De fet, tant Robespierre com els altres membres del Comitè de Salvació Pública van acabar sent executats a la guillotina. Així, l’ala més radical de la Revolució francesa queia per desembocar a una etapa més moderada coneguda com el Directori.

El Directori (1795-1799)

Deixant enrere els elements més radicals, la Revolució francesa entrava en una fase marcada per la moderació. La nova Constitució feia enrere part dels drets guanyats pels jacobins, ja que es restringia el dret de sufragi. D’altra banda, es repartia el poder legislatiu en dues cambres: el Consell dels 500 i el Consell dels Ancians.

L’òrgan que tenia el poder executiu era el Directori, compost per cinc integrants, que en endavant es va reduir a tres. Tot i això, amb el cop d’Estat de Napoleó (9 de novembre de 1799), passaria a ser només una persona qui formés el Directori.

Amb la presa del poder per part del llavors jove geni militar Napoleó Bonaparte, França entrava en una nova etapa històrica. La revolució francesa donava pas a l’era napoleònica.

Conseqüències de la Revolució francesa

En resum, entre les conseqüències de la Revolució francesa que més destaquen, hi ha:

  • Final de la monarquia absoluta: Des de l’inici de la Revolució, l’Antic Règim arribava a la fi. Segons es va anar desenvolupant, les conseqüències van anar empitjorant per a la corona fins a l’execució de Lluís XVI.
  • Més drets i llibertats: Un dels objectius de la Revolució Francesa era tenir més drets i llibertats. Tot i destacar que es tracta d’un procés que va anar guanyant sencers amb el pas de les dècades, aquest esdeveniment va asseure un precedent crucial.
  • Es van abolir els privilegis de l’Església i la noblesa: La societat estamental tal com estava estructurada al Feudalisme va finalitzar. A més, alhora que l’Església i la Noblesa van caure a escala social, la burgesia va començar a créixer.
  • Extensió dels principis de la Revolució francesa Els principis de llibertat, igualtat i fraternitat va creuar les fronteres de França i es va estendre per Europa. La història ha demostrat que fins i tot aquests ideals van influir a Llatinoamèrica.
  • Coronació de Napoleó Bonaparte: Malgrat la lluita realitzada, la qual va tenir com a conseqüència molts beneficis per als ciutadans francesos i europeus, la monarquia absoluta de Lluís XVI va acabar sent substituïda per l’Imperi de Napoleó.