Punt mort

El punt mort o llindar de rendibilitat determina el nombre d’unitats produïdes per al qual s’igualen els ingressos i els costos totals.

Punt mort

Produint un nivell d’unitats superior al punt mort s’obtindran beneficis. Mentres que si es produeix una quantitat d’unitats inferior al punt mort, s’incorrerà en pèrdues.

punt-mort-llindar-rendibilitat

Per poder fer una anàlisi basada en el càlcul del punt mort s’han de complir aquestes dues condicions:

  1. El cost variable unitari ha de romandre constant per a qualsevol nivell de producció.
  2. Estem davant d’un mercat de competència perfecta, de manera que totes les unitats es podran vendre a aquest preu.

Com es calcula el punt mort o llindar de rendibilitat?

El càlcul del punt mort correspon a l’anomenat “direct costing” o model dels costos directes en comptabilitat de costos perquè classifica els costos en fixos i variables.

P = Preu unitari

Q = Volum de venda (en unitats físiques)

CF = Costos fixos totals

CVU = Cost variable unitari

Q = CF/ (P-CVU)

Exemple de càlcul del punt mort o llindar de rendibilitat

Una empresa té uns costos fixos de 30.000 unitats monetàries mentre que el preu de venda és de 15 unitats monetàries. D’altra banda, s’estima que els costos variables unitaris són de 6 unitats monetàries. Quin serà el punt mort de lempresa?

Q=CF/ (P-CVU)= 30.000/(15-6)= 3.333 unitats físiques.

Si l’empresa ven una quantitat superior a les 3.333 unitats físiques, obtindrà benefici, però si ven per sota, incorrerà en pèrdues.

Avantatges del punt mort

Entre els avantatges del punt mort convé destacar els següents:

  • Ofereix informació sobre els riscos derivats de les variacions als volums de producció.
  • Proporciona una visió clara dels efectes de laugment dels costos fixos.
  • Serveix per determinar el canvi en els beneficis davant dels canvis de preus i costos.

Limitacions del punt mort

Tot i això, el punt mort té limitacions com les que es mostren a continuació:

  • Producció i vendes no solen ser processos simultanis. Així, el retard de l’un davant de l’altre produeix efectes sobre el nivell d’existències.
  • El volum de productes venuts no és, normalment, independent del preu de venda.
  • Els costos variables, sorgits a l’entorn de la plena capacitat, poden variar més que, proporcionalment, l’increment de producció.
  • Classificar els costos en fixos i variables depèn de l’horitzó de temps contemplat.
  • Si la gamma de producció considerada és extensa, els costos fixos poden no romandre constants i augmentar.
  • En produccions diversificades, el punt dequilibri pot fluctuar per diversos i diversos motius (àrees geogràfiques, canals, tipus de clients).
  • L’extrapolació de les dades històriques, si no són estables, pot ser arriscada, i les conclusions errònies.
  • A l’anàlisi tradicional no es tenen en compte ni el risc ni la incertesa en fer estimacions futures.
  • Aquesta anàlisi només és vàlida per al curt termini.