Punt d’equilibri

El punt dequilibri, punt mort o llindar de rendibilitat, és aquell nivell de vendes mínim que iguala els costos totals als ingressos totals .

Punt d'equilibri

Per tant, el punt mort no és res més que aquest mínim necessari per no tenir pèrdues i on el benefici és zero. A partir d’aquest moment, l’empresa començarà a obtenir guanys. Aquest concepte és essencial per saber quin és el mínim vital per poder sobreviure al mercat. Però, a més, té una forma de càlcul senzilla com veurem tot seguit.

Components i forma de càlcul del punt dequilibri

No desenvoluparem els passos per arribar a lexpressió final ja que la idea daquest article és mostrar el punt dequilibri de forma senzilla. Cal tenir en compte que els ingressos totals es calculen multiplicant quantitat venuda per preu unitari. Els costos totals serien la suma dels costos fixos i les variables totals, aquests com els unitaris per les unitats produïdes. Però abans de res, vegem els components de lexpressió.

En primer lloc, tenim la quantitat d’equilibri (Qe) que cal calcular. D’altra banda, els costos fixos (Cf) que són aquells que té l’empresa produeixi i vengui o no. Per exemple, lloguers, amortitzacions o assegurances. A més, un preu de venda unitari (Pvu) dels productes i un cost variable unitari (Cvu) que és aquell que sí que depèn de la producció. Aquest darrer està relacionat amb les primeres matèries o la mà d’obra directa.

Punt d'equilibri 2

Com veiem a la imatge, la manera de calcular-ho és molt senzilla, sempre que parlem d’un sol producte. Al numerador estaran els Cf de l’empresa i en denominador el marge de contribució, com la diferència entre Pvu i Cvu. Daquesta manera, la quantitat necessària serà aquella que permeti cobrir limport dels Cf en què incorre lempresa.

Condicions de càlcul

Com tot en teoria econòmica, cal una sèrie de condicions. Sense elles, aquest càlcul senzill es complica molt més. Tot i així, la majoria de programes d’estadística i gestió empresarial ja inclouen mòduls que permeten calcular mitjanes i ofereixen valors aproximats de cada producte en funció de les vendes previstes. Vegem quins són aquests requisits:

  • En primer lloc, es pressuposa que l’empresa actua en un mercat de competència perfecta i que, per tant, pot vendre tota aquesta quantitat al preu establert. Això es planteja així per poder entendre el concepte de punt mort i fer càlculs senzills. Cosa que és més que suficient a efectes acadèmics.
  • D’altra banda, es considera un cost variable constant a qualsevol nivell de producció. Això no sol donar-se en la realitat, però hi tenim l’ajuda de la informàtica.

Per acabar, un exemple

Imaginem una empresa que ven els seus productes a un Pvu de 20 unitats monetàries (um) i que té uns Cvu de 10 um, a més d’uns Cf de 350 um. El gràfic s’ha fet amb un full de càlcul. S’utilitzen, per exemple, fins a 50 unitats, es calcula el Pvu i CVU per a cadascuna i s’inclou a tots els nivells un Cf de 350 um. Podem veure que el punt d’equilibri (assenyalat per la fletxa) són 35 unitats, com havíem calculat amb la fórmula anterior.

Punt d'equilibri 1

A partir daquesta quantitat, lempresa tindria beneficis. Per sota aquesta tindria pèrdues. Al gràfic, per sota d’aquest punt, es donen dues situacions, una en què es cobreixen els CF però no els Cvu, seria després del punt en què tots dos s’igualen. l’altra és l’anterior a aquesta, on no se’n cobreix cap dels dos. A partir del punt dequilibri sobtenen beneficis.