Programa Bracero

El Programa Bracero (1942-1964) va consistir en un conjunt de mesures legals que van fer possible que 4,5 milions de mexicans treballessin en tasques agrícoles als Estats Units.

Programa Bracero

Amb els Estats Units bolcat de ple a la Segona Guerra Mundial, escassejava la mà d’obra al sector agrícola, per la qual cosa calia recórrer a treballadors estrangers. I és que la força de treball dels Estats Units s’havia vist reduïda perquè milions d’homes s’havien vist obligats a combatre a Europa i al Pacífic.

L’origen del Programa Bracero es troba a la localitat californiana de Stockton, cap a l’any 1942. Si bé va començar anomenant-se Programa del Treball Agrícola Mexicà, acabaria rebent el nom de Programa Bracero, ja que els jornalers mexicans eren coneguts com a “braceros”.

Així, doncs, l’acord en matèria laboral entre els Estats Units i Mèxic establia que els jornalers mexicans havien de percebre un sou mínim de 30 centaus l’hora, així com també determinava unes condicions de dignitat quant a alimentació, allotjament i sanitat i higiene.

Característiques del Programa Bracero

Si bé la contractació de treballadors havia estat una mica regulada entre particulars, gràcies al Programa Bracero hi va haver un cert control de la contractació per part dels Governs de Mèxic i els Estats Units. D’aquesta manera, la immigració va passar de ser un fenomen familiar i sovint il·legal a convertir-se en una situació regulada, temporal i enfocada cap al món de l’agricultura.

Els Estats Units tendia a gestionar la immigració de la mateixa manera amb tots els països. Tot i això, atesa la seva estreta relació amb Mèxic, la demanda de treballadors agrícoles el va portar a establir una relació bilateral especial amb el seu veí del sud. Tot això permetria que el Programa Bracero es prolongués en el temps durant vint-i-dos anys. Ara bé, cal assenyalar que el Programa Bracero no va estar lliure de polèmiques, ja que no sempre es respectava la dignitat dels treballadors mexicans.

Més encara, no sempre els Estats Units i Mèxic hi van estar d’acord, ja que el 1954 el programa es va cancel·lar temporalment. Finalment, els Estats Units es van adonar que sense la col·laboració de Mèxic no era possible gestionar un programa laboral d’immigració, mentre que Mèxic va comprendre que resultava impossible impedir l’emigració dels ciutadans.

Un altre aspecte que cal assenyalar del Programa Bracero és que va establir una immigració regulada, que es controlava en funció de les necessitats de mà d’obra enfocada principalment als treballadors del camp.

Els acords bilaterals aconseguits entre els Estats Units i Mèxic permetrien als jornalers mexicans disposar d’un salari mínim digne, així com també tenir unes condicions laborals igualment dignes pel que fa a allotjament, alimentació, transport i seguretat i higiene.

Com explicàvem anteriorment, el Programa Bracero i les relacions entre Mèxic i els Estats Units no sempre van ser fàcils. Així, es van donar casos de discriminació en estats com Texas, on estaven acostumats a fer servir immigrants en situació irregular com a mà d’obra. Tot i això, l’eficiència i el bon funcionament de la maquinària burocràtica del Programa Bracero va acabar empenyent els empresaris texans cap a la contractació d’immigrants en situació regularitzada.

Cal assenyalar que encara que el Programa Bracero implicava un augment de la despesa pública i un desplegament de recursos més gran a l’hora d’atendre prestacions, no es va traduir en una pujada dels preus dels productes agrícoles.

Aspectes polèmics del Programa Bracero

Tot i que el Programa Bracero marcava les línies d’una immigració regulada i amb un treball digne, la immigració il·legal va continuar. I és que el programa no satisfeia la demanda total de treballadors.

En el marc d’aquesta controvèrsia provocada per la immigració irregular, el 1952 es va prohibir transportar i aixoplugar els que entressin als Estats Units de manera il·legal. Ara bé, posteriorment s’hi afegiria una esmena anomenada Texas Act que evitava que els empresaris fossin castigats per això.

L’arribada de nombrosos treballadors mexicans no va deixar indiferents els treballadors nord-americans. Així, els nord-americans van protestar per l?arribada d?uns jornalers mexicans que estaven disposats a treballar per salaris molt més baixos.

Entre altres problemes, hi havia els conflictes laborals a l’hora de negociar els convenis col·lectius. La falta de consens entre treballadors i empresaris provocava que Mèxic es negués a enviar treballadors, mentre que els Estats Units recorrien a contractar treballadors sense comptar amb Mèxic oa legalitzar immigrants en situació irregular.

Els contractes laborals signats a l’empara del Programa Bracero deixaven els treballadors mexicans en una situació de debilitat davant de l’empresari. El treballador estava limitat a treballar en un lloc determinat, era de caràcter temporal i hi havia poca supervisió per part de les autoritats mexicanes i nord-americanes. De fet, moltes vegades, els empresaris incomplien allò pactat en les negociacions.

Un capítol important al Programa Bracero va ser el desplegament d’un gran aparell burocràtic. Seguir les vies legals implicava molta paperassa i costos per als empresaris, acostumats que, temps enrere, arribessin els treballadors directament a les seves instal·lacions sense cap cost. D’altra banda, a Mèxic, els treballadors van haver de patir a les seves pròpies carns la corrupció, ja que havien de pagar suborns a les autoritats o fer favors.

Més enllà de la burocràcia, el reclutament de treballadors mexicans es duia a terme en zones frontereres, on els treballadors estaven esperant unes condicions molt dures (fam, debilitat física) i havien de suportar humiliants processos de selecció.

Una altra mesura que va causar un gran enrenou va ser que el Govern mexicà, entre el 1943 i el 1949, va obligar els treballadors a ingressar el 10% dels seus estalvis en bancs nord-americans que, més tard, serien transferits al Banc Nacional de Crèdit Agrícola de Mèxic. Malauradament, mai no es van tornar als treballadors mexicans tots els seus estalvis.