Port franc

Un port franc en economia és una localització que gestiona l’entrada i la sortida de mercaderies i persones sota un control regulatori menys estricte. Això, en comparació amb altres terminals marítims o aeris del mateix país on es trobi.

Port franc

És a dir, en un port franc (també anomenat port lliure) es faciliten l’intercanvi i el transport de béns i serveis. Així, es crea un marc jurídic particular on s’estableixen, entre altres mesures, impostos menors a les importacions en aquest territori.

Habitualment es tracta d’espais on hi ha cabuda per a un gran nombre d’operacions econòmiques. Aquestes van des de l’emmagatzematge fins a la distribució de mercaderies.

La proliferació d’aquest tipus de zones va iniciar a la primera meitat del segle XX, entre la I i la II Guerra Mundial. Alhora, el fenomen va succeir especialment en ports de països europeus.

Diversos factors han contribuït a multiplicar aquests terminals especials. Ens referim, per exemple, al desenvolupament comercial ia la millora de les comunicacions i els transports. A més, s’observa un afany d’empreses a tot el món per obrir-se a l’exportació i la importació.

Característiques destacables d’un port franc

Les característiques principals d’un port franc són les següents:

  • La regulació estableix una sèrie d’avantatges fiscals per a determinats productes o intervinents comercials, fins i tot arribant a eliminar aranzels en alguns casos.
  • La seva creació pot ser una forma d‟estímul per part d‟un govern en particular. D’aquesta manera, es busca atreure més volum de comerç a una zona geogràfica determinada. Així, es persegueix el desenvolupament per a la població i la creació de llocs de treball al port i els seus voltants.
  • Hi conflueixen multitud d’empreses i organismes reguladors. Per això, cal que es gaudeixi d’una gran extensió de terra i possibilitats de trasllat i emmagatzematge de mercaderies.
  • Sovint compten amb taxes duaneres diferenciades (com ja esmentem anteriorment).
  • Es tracta de zones tancades i controlades per les autoritats per mitjà d’estrictes controls d’accés.

Exemple de port franc

Entren a la categoria de port franc, en general, els aeroports de caràcter internacional. Això, perquè solen comptar amb un espai on es poden fer transaccions lliures d’impostos. De la mateixa manera, els ports marítims de grans dimensions solen estar en aquesta classificació.

A Espanya, per exemple, té una importància històrica especial el port de Barcelona com a port franc o lliure. Aquesta condició l’ostenta fins i tot des del segle passat, i molt abans de la tendència globalitzadora que ha experimentat el món des de llavors.