Pacte de Toledo

El Pacte de Toledo és un consens assolit entre els partits polítics d’Espanya, la finalitat dels quals és l’estudi de tots els problemes que afecten les pensions i la sostenibilitat. Creat el 1995, compta amb representants de tots els partits polítics i permet proposar i debatre mesures per garantir la viabilitat del sistema públic de pensions.

Pacte de Toledo

A través del Pacte de Toledo es pretenen aportar solucions per als problemes a què s’enfronten les pensions públiques. Intentant així evitar que el sistema de pensions acabi formant part de debats partidistes i aconseguint acords mitjançant consens.

En un context d’envelliment de la població, augment dels acomiadaments, jubilacions anticipades i desocupació, calia donar resposta als problemes que aguaitaven el sistema públic de pensions. La resposta era al Pacte de Toledo, que contenia un total de quinze recomanacions.

Contingut del Pacte de Toledo

Entre les característiques més rellevants del Pacte de Toledo hi ha:

  • Hi ha d’haver una separació entre les fonts de finançament, per la qual cosa les pensions contributives es financen a través de les cotitzacions a la Seguretat Social dels treballadors. Per contra, altres serveis, com la Sanitat, es costejaran a través dels pressupostos generals de l’Estat.
  • La creació del Fons de Reserva de la Seguretat Social, també conegut com a “guardiola de les pensions”. Així, en situacions de prosperitat econòmica, s’estalviaran els excedents. D’aquesta manera, quan l’economia travessi etapes desfavorables, les pensions es poden sostenir sense necessitat d’augmentar les cotitzacions i s’evitaran retallades en les prestacions.
  • L’edat de jubilació va quedar fixada als 65 anys. No obstant això, els que vulguin continuar treballant poden prolongar la seva vida laboral.
  • Per evitar que els pensionistes perdin poder adquisitiu, les pensions aniran lligades al?evolució de l?Índex de Preus al Consum (IPC).
  • Introducció de noves tecnologies i facilitar la informació a la ciutadania sobre els seus drets i deures envers la Seguretat Social.
  • Combatre el frau, lluitant contra l’economia submergida. Per fer-ho, els treballadors han d’exercir la feina de manera voluntària, per compte d’altri i existint una relació de dependència amb l’empresari o l’ocupador.
  • Els pensionistes rebran una prestació proporcional a la quantitat d’anys cotitzats.
  • Promoure entre la ciutadania altres maneres d’estalvi que complementin el sistema de pensions públic.
  • Les pensions de viduïtat i orfandat tenen per objectiu cobrir les necessitats d’una persona que ha perdut els seus familiars, per això cal treballar en la millora.
  • Comptar amb un sistema eficient en la recaptació i la gestió de les pensions.
  • L’existència de dos règims a la Seguretat Social. Així, hi haurà un règim per als treballadors per compte d’altri i un altre per als autònoms.
  • La creació d‟una comissió que s‟encarregue de l‟anàlisi i la discussió dels problemes relacionats amb el sistema públic de pensions.