Out of the money (OTM) – fora de diners

Out of the money (OTM) o fora de diners és com es diu una opció financera que no té valor intrínsec. Aquest seria el cas d‟una opció de compra (call) per a la qual el preu al comptat de l‟actiu subjacent és menor que el preu d‟exercici de l‟opció. Alhora, direm que una opció put està fora de la moneda o out of the money quan no és exercitable.

Out of the money (OTM) – fora de diners

En cas d’una opció call OTM:

Preu d’exercici > Preu subjacent

La call no és exercitable ja que resulta més barat comprar l’actiu al mercat de comptat.

call resultat OTM

En el cas de l’opció put OTM:

Preu d’exercici < Preu subjacent

put resultat OTM

Les altres possibilitats són que:

  • L’opció és a diners (ATM): El preu d’exercici és igual al del preu subjacent.
  • L’opció es troba en diners (ITM): L’opció té un valor intrínsec.

Exemple duna opció fora de diners

Vegem-ne alguns exemples d’opcions fora de diners:

  1. Opció Call sobre BBVA

A data 16/07/10 el preu de l’acció del BBVA és de 8,67€. Un inversor pensa que el títol podria pujar durant l’últim trimestre de l’any 2010. Tot i això, la incertesa és molt gran i decideix no arriscar-se comprant les accions al comptat.

Per tant, decideix comprar 100 contractes d’una opció call sobre el banc BBVA amb venciment 17/12/10 i preu d’exercici 10,50€. Paga una prima de 0,70 punts bàsics per cada contracte. Suposarem que manté la posició en opcions fins a la data de venciment del contracte.

Com en els contractes de futurs, el nominal de cada contracte d’opció és de 100 accions. Per tant, el comprador paga al venedor un import en primes de 7.000 € (100 x 0,70 x 100) pel dret de comprar 10.000 accions de BBVA (100 contractes x nominal de 100 títols) a 10,50 €, fins a la data de venciment.

El risc del comprador de les opcions call està limitat a 7.000€.
El risc del venedor de les opcions call és il·limitat.

Per determinar el break-even de l’operació o el nivell a partir del qual el comprador dels contractes d’opcions entra en benefici, hem de sumar la prima pagada al preu d’exercici de l’opció:

BE = 10,50 € + 0, 70 € = 11,20 €

A partir de 11,20€ per 1 acció BBVA, el comprador guanya.

  • Supòsit OTM: L’acció BBVA cotitza per sota de 10,50€. L’opció call no és exercitable. El comprador perd els 7.000 euros que ha pagat per les primes i el venedor guanya 7.000€.

2. Opció Put sobre lacció de Yahoo

A data de 16/07/10 l’acció de Yahoo cotitza 14,90$. Un inversor pensa que està sobrevalorada i que per tant hauria de baixar els propers mesos. Tot i això, no vol posicionar-se curt venent títols en descobert, per temor a noves mesures de política monetària expansiva que poguessin provocar un tram alcista dels índexs borsaris. Per tant, decideix comprar 100 contractes d’opcions put amb venciment 15/10/10 i preu d’exercici de 13$. Paga una prima de 0,29 punts bàsics per cada contracte.

Com en els contractes de futurs, el nominal de cada contracte d’opció és de 100 títols. El comprador de les opcions put en paga al venedor una prima de 2.900 $ (100 x 0,29 x 100), pel dret de vendre-li 10.000 títols de Yahoo (100 contractes x nominal de 100) a un preu de 13$ , fins al 15/10/10. Suposarem que la posició en opcions es manté fins al venciment de lopció.

El risc del comprador de les opcions put està limitat a 2.900$.
El risc del venedor en cas de baixada del preu de lacció és il·limitat.

Per determinar el break-even de l’operació o el nivell a partir del qual el comprador de la put entra en benefici, hem de restar la prima pagada al preu d’exercici:

BE = 13 $ – 0,29 $ = 12,71 $

Quan l’acció de Yahoo se situï per sota de 12,71$, el comprador de les opcions put entra en benefici.

  • Supòsit OTM: El preu de Yahoo és superior a 13$.

L’opció no és exercitable. El comprador perd 2.900$ corresponents a l’import de les primes que ha pagat. El venedor de les opcions guanya 2.900$.