OTAN

L’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) és una organització militar internacional composta per diferents països amb l’objectiu d’establir una defensa conjunta comuna.

OTAN

L’OTAN va néixer el 4 d’abril del 1949, amb la signatura del Tractat de l’Atlàntic Nord a Washington (EUA). Es va crear en el context de la Guerra Freda entre els Estats Units i l’URSS, per tal de protegir-se de l’alta presència i capacitat armamentística de la Unió Soviètica.

Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, els països aliats occidentals van començar a observar en què s’havia convertit el país rus i quines eren les seves formes d’organització i expansió. A més d’observar com s’organitzava el comunisme a nivell intern, és en aquest context de preocupació quan sorgeix la necessitat d’organitzar-se per part dels països europeus.

Creació de l’OTAN

Sorgeix així el Tractat de Brussel·les, signat per Bèlgica, França, Luxemburg, Gran Bretanya i Països Baixos el 1948. Posteriorment, aquests països van començar a negociar amb Canadà i els Estats Units la creació d’una aliança transatlàntica. Aquesta negociació i la incorporació d’altres nacions europees va donar origen a l’OTAN.

El Tractat

El Tractat que dóna cos a l’organització es va signar pels països fundadors el 4 d’abril del 1949, però no va entrar en vigor fins al 24 d’agost del mateix any. El text consta de catorze articles, i en el seu preàmbul accepten la primacia dels valors promoguts per la Carta de les Nacions Unides, fonamentant la seva acció en la pau i la seguretat de tots els seus components.

L’article 1 és una declaració d’intencions, en què es declara que es mediarà de forma pacífica a les controvèrsies internacionals en què es posés en perill la pau, la seguretat i la justícia. A més de no fer servir l’amenaça ni la força en els casos que no estiguin recollits a la Carta de les Nacions Unides.

L’article 2 estableix els objectius, millorar les relacions internacionals pacífiques, promoure l’estabilitat i el benestar i estimular-ne la col·laboració econòmica.

La resta d’articles del tractat estableixen assumptes més concrets, com l’obligatorietat de prestar ajuda en cas d’atac armat dins dels territoris signants, i què es considera atac armat. A més de com es poden adherir nous Estats i com poden deixar de ser integrants. També hi ha un Consell i els òrgans subsidiaris necessaris.

Membres de l’OTAN

Els països membres de l’OTAN queden ordenats com mostra la taula inferior.

País Data d’incorporació
Bèlgica, Canadà, Dinamarca, EUA, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit 1949 (Fundadors)
Grècia, Turquia 1952
Alemanya (federal) 1955 (el 1990 ho faria la resta del territori)
Espanya 1982
Hongria, Polònia, República Txeca 1999
Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Romania 2004
Albània, Croàcia 2009
Montenegro 2017
Macedònia del Nord 2020

Estructura i organització de l’OTAN

A l’OTAN s’aprecia una divisió estructural, d’una banda hi hauria la branca política i de l’altra la militar. Pel que fa a l’estructura política, l’OTAN té una seu central a Brussel·les, que es compon de les delegacions de l’OTAN. Aquestes delegacions són el grup de persones que representen els països membres, i cadascuna està encapçalada per un “ambaixador”.

Dins la seu, hi ha el Consell de l’Atlàntic Nord , que és l’òrgan de presa de decisions polítiques, i està compost pels ambaixadors que encapçalen les delegacions. Aquest òrgan és presidit pel secretari general , i és el màxim responsable i representant polític de l’OTAN. També, en el mateix nivell que el Consell, hi ha el Grup de Plans Nuclears , la competència del qual es redueix a la política nuclear.

En un segon nivell hi ha l’ Assemblea Parlamentària de l’OTAN , que està integrada per integrants del poder legislatiu de cada Estat membre, a més d’altres associats. Aquest òrgan, a través dels comitès subordinats , estableix l’agenda del Consell. Els comitès solen tractar aspectes tècnics i polítics d’experts i representants nacionals.

L’estructura militar està composta per altres òrgans, el de més jerarquia és el Comitè Militar , i és l’encarregat de traçar l’estratègia militar en funció de les directrius polítiques adoptades pel Consell. També exerceix funcions dassessoraments als òrgans polítics. Es compon dels caps d’estat major de la defensa dels països membres, del personal militar internacional, del cos executiu del Comitè Militar i de l’estructura de comandaments militars.

Finalment, l’estructura de comandaments militars està composta pel Comandament Aliat d’Operacions i pel Comandament Aliat de Transformació .

Intervencions rellevants

Entre les intervencions més rellevants de l’OTAN es troben:

  • Líbia (2011) : En un context en què Gaddafi, màxim dirigent del país, duia a terme una repressió contra la població que s’havia revelat contra el règim. L’ONU aprova la intervenció del país. I l’OTAN procedeix a la invasió per restablir l’ordre nacional i que cessés la guerra civil que s’estava duent a terme. La guerra va finalitzar amb la mort de Gaddafi i la derrota de les forces nacionals de mà dels grups rebels i de l’OTAN.
  • Iugoslàvia (1999) El país estava immers en una gran guerra civil causada principalment per les tensions entre les diferents ètnies de la població. El 1999, l’OTAN realitza un bombardeig sobre la regió de Kosovo per aturar totes les accions militars que es desenvolupaven al territori. Aquesta intervenció va ser molt transcendent perquè es va fer sense l’autorització prèvia per part de l’ONU.