Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI)

L’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) és un organisme integrat a les Nacions Unides (ONU) per garantir la protecció de la propietat industrial i intel·lectual.

Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI)

L’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual neix l’any 1967 a Ginebra, Suïssa. Entre els seus objectius destaca implementar un protocol de propietat intel·lectual a nivell internacional. Aquest mecanisme ha de ser beneficiós i funcional per a tots els països que s’inclouen dins aquesta organització.

El suport i la protecció de la propietat intel·lectual hi juga un paper fonamental per al desenvolupament de l’economia i la ciència. Sumat a això, també incentiva la creació de peces culturals com ara les obres bibliogràfiques o la música.

En aquest sentit, l’OMPI està formada per 193 estats membres. Entre ells es poden destacar els següents:

  • Alemanya.
  • Estats Units.
  • Índia.
  • Xina.
  • Japó.
  • Colòmbia.
  • Mèxic.
  • Turquia.

Objectius de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual

Entre els objectius que podem destacar de l’Organització Mundial de la Propietat hi ha els següents:

  • Oferir als Estats membres una infraestructura per compatibilitzar els sistemes de propietat intel·lectual de cada país.
  • Col·laborar amb els països per potenciar tots els beneficis que comporta un sistema de propietat intel·lectual sòlid, estable i segur.
  • Facilitar el flux d’informació entre països per garantir la protecció de la propietat intel·lectual a tots els Estats membres.
  • Aportar el coneixement necessari per establir un sistema funcional de propietat intel·lectual.

Estructura de l´Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual

Pel que fa a la seva estructura, la podem diferenciar de la manera següent:

  • Òrgans rectors: Són els encarregats de la presa de decisions dins de lorganització.
    • Assemblea General de l’OMPI i les Assemblees dels Estats membres de cada Unió.
    • El Comitè de Coordinació de lOMPI.
    • Conferència de l’OMPI.
  • Comitès permanents: Els diferents òrgans rectors poden crear comissions en funció de les necessitats de cada circumstància.
    • Programa i Pressupost (PBC).
    • Desenvolupament i propietat intel·lectual (CDIP).
    • Intergovernamental sobre Propietat Intel·lectual i Recursos Genètics, Coneixements Tradicionals i Folklore (CIG).
    • Assessor sobre Observancia (ACE).
    • Dret de Patents (SCP).
    • Dret de Marques, Dissenys Industrials i Indicacions Geogràfiques (SCT).
    • Drets dAutor i Drets Connexos (SCCR).
    • Normes tècniques de l’OMPI (CWS).

Tractats administrats per l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual

L’OMPI s’encarrega d’administrar 26 tractats concentrats en tres grans grups:

  • Protecció de la Propietat Intel·lectual: Aquests tractats recullen l’acord de com protegir la propietat industrial en diferents sectors.
    • Tractat de Beijing sobre Interpretacions i Execucions Audiovisuals – 2012. Va entrar en vigor l’any 2020.
    • Conveni de Berna – 1886.
    • Conveni de Brussel·les – 1974.
    • Arranjament de Madrid – 1891.
    • Tractat de Marràqueix – 2013.
    • Tractat de Nairobi – 1981.
    • Conveni de París – 1883.
    • Tractat sobre el Dret de Patents – 2000.
    • Conveni de Fonogrames – 1971.
    • Convenció de Roma – 1961.
    • Tractat de Singapur – 2006.
    • Tractat sobre el dret de marques – 1994.
    • Tractat de Washington – 1989.
    • Tractat de l’OMPI sobre el Dret d’Autor – 2002.
    • Tractat de l’OMPI sobre Interpretació o Execució i Fonogrames – 1996.
  • Registre: S’acorden les diferents modalitats de registre en funció del tipus d’informació que es vol protegir.
    • Tractat de Budapest – 1977.
    • Arranjament de l’Haia – 1925.
    • Arranjament de Lisboa – 1958. Entra en vigor l’any 1966.
    • Arranjament i protocol de Madrid – 1891.
    • Tractat de Cooperació en matèria de Patents (PCT) – 1970.
  • Classificació: Els països adherits a aquest tipus dacords estableixen els protocols per classificar cadascun dels registres.
    • Arranjament de Locarno – 1968.
    • Arranjament de Niça – 1957.
    • Arranjament d’Estrasburg – 1971.
    • Acord de Viena – 1973.

Finalment, el Conveni de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual és l’instrument constitutiu de la institució. Se signa l’any 1967 a Estocolm, entrant en vigor l’any 1970.

En conclusió, l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual és una institució encarregada de coordinar els països membres per garantir i facilitar la protecció de la propietat industrial i intel·lectual.