Ordre d’allunyament

L’ordre d’allunyament pot ser una pena o una mesura cautelar que consisteix a prohibir la persona que ha comès una agressió que s’acosti a la víctima.

Ordre d'allunyament

L’ordre d’allunyament està regulada pel Codi Penal. L’estableix un jutge o tribunal i serà ell qui decidirà la durada de l’ordre d’allunyament.

Hi ha diferents formes d’ordre d’allunyament, es pot tractar de la prohibició d’acostar-se o consistir a no residir al mateix lloc que la víctima o els seus familiars.

L’ordre d’allunyament és essencial i està destinada per als delictes de violència de gènere o violència domèstica, per tant, solen protegir les persones físiques següents:

  1. Cònjuges o persona amb qui tingui relació d’afectivitat.
  2. Descendents.
  3. Menors que estiguin sota tutela.

Aquests han patit delictes contra la vida o agressió sexual.

Contingut de l’ordre d’allunyament

El contingut de l’ordre d’allunyament es pot resumir de la manera següent:

  1. Prohibició de residir en llocs on resideixi la víctima o la família o acostar-s’hi.
  2. Prohibició d’acudir al lloc on hagi comès el delicte.
  3. Prohibició d’acudir al lloc de feina de la víctima.
  4. Prohibició d’aproximar-se a la víctima, als seus familiars a qualsevol lloc on siguin.
  5. Prohibició de comunicar-se amb la víctima o els seus familiars de qualsevol manera, escrit, verbal o visual.

Requisits de l’ordre

Els requisits necessaris per establir una ordre d’allunyament són:

  1. Que sigui establert per un jutge o tribunal,
  2. La víctima deu haver denunciat el delicte.
  3. Hi ha d’haver proves suficients que sustentin l’ordre d’allunyament.
  4. S’ha d’entendre que la víctima o la família estan en una situació de perill si no es pren la decisió de l’ordre d’allunyament.

Incompliment de l’ordre d’allunyament

En cas que l’agressor faci un incompliment d’aquesta prohibició, s’han de diferenciar entre dos casos:

  1. Que l’agressor s’hagi volgut trobar amb la víctima, infringir volent l’ordre d’allunyament. En aquest cas, tindrà càstig.
  2. Que l’agressor no hagi volgut trobar-se amb la víctima, sent fortuït la trobada. En aquest cas, no tindrà càstig.