Obsolescència

L’obsolescència, per tant, és l’estat on arriba un determinat producte, un bé que prèviament hem adquirit, un cop ha finalitzat la seva vida útil. És a dir, quan compleix amb el temps programat pel fabricant perquè el producte segueixi funcionant o servint el propietari.

Per fer-nos una idea, imaginem un mòbil de la marca Apple, un cop es llança el nou model al mercat. Aquest, de mica en mica, deixarà de funcionar, alhora que els desenvolupadors deixaran de donar-li suport en matèria de programari. Quan s’arriba a aquesta situació, diem que el mòbil s’ha quedat obsolet.

Un altre exemple podria ser el d’aquell producte que ja no troba peces per ser reparat. Imaginem un model de cotxe que va sortir fa 20 anys i ha patit una avaria. En haver quedat obsolet, el vehicle ja no troba, ni tan sols, peces per ser reparat.

Per acabar, imaginem aquells objectes que utilitzàvem en el passat i avui, gràcies a la investigació, han estat substituïts per altres eines més avançades. És el cas de les regles de càlcul, que al seu dia van ser substituïdes per calculadores electròniques. O el mateix motor de vapor, que va ser substituït pel motor de combustió.

Així doncs, a tots els escenaris plantejats, direm que els productes a què fem referència han assolit l’estat d’obsolescència, per la qual cosa van quedar obsolets.

Causes que provoquen l’obsolescència

Entre les causes que provoquen aquest estat d’obsolescència en els productes, cal ressaltar les següents:

• Innovació.
• Investigació i desenvolupament.
• Caducitat.
• Esgotament de vida útil.
• Incompatibilitats amb nous productes.
• Descatalogació.
• Absència de recanvis.

Tipus d’obsolescència

A més d’aquestes causes, hem de saber que no sempre l’obsolescència és un estat que s’assoleix quan es compleix la vida útil del producte, sinó que moltes empreses acceleren aquesta obsolescència com a estratègia perquè els seus clients comprin el seu nou producte, renovant així antic. A això se’l coneix com a obsolescència programada o planificada.

Però vegem els principals tipus que hi ha:

• Obsolescència planificada o programada : Aquesta es produeix quan una empresa determinada, a l’hora de crear un producte, pronostica el temps previst de vida útil del producte. Això, per tal de programar, en certa manera, el trencament o el desgast. D’aquesta manera, l’empresa evita reparacions en els seus productes, i no afecta la imatge de marca. Així, també, l’empresa promou la compra del nou producte, quan aquest comença a deixar de funcionar correctament.
• Obsolescència percebuda És la que es produeix quan l’empresa, cada cert temps, renova superficialment l’aspecte del seu producte. D’aquesta manera, l’empresa promou la compra del nou producte i fa que l’anterior quedi antiquat. És una estratègia molt eficient quan es vol tenir més rotació.
• Obsolescència d’especulació : És la que fa aquella empresa que llança un producte, però que amb el temps va afegint millores per promoure’n la venda. D’aquesta manera, l’empresa va incentivant la venda del producte amb el pas del temps, segons els afegits i les modificacions que fan al producte. Tot això, en funció de l’encaix que va tenint aquest al mercat.

Exemples d´obsolescència

A continuació, vegem alguns exemples de cada tipus d’obsolescència:

Exemple d’obsolescència programada

Un exemple clar d’obsolescència programada el trobem als electrodomèstics. Els electrodomèstics, la majoria, estan programats perquè tinguin una vida útil determinada.

Això, a fi que abans de requerir-ne el recanvi, el consumidor adquireixi un nou model davant del seu mal funcionament.

Exemple d’obsolescència percebuda

Un exemple molt clar d’obsolescència percebuda el trobem al sector tèxtil. Les firmes de roba, amb l’objectiu d’incrementar les vendes, llancen models que han llançat prèviament, però han modificat els colors, o algun aspecte superficial de la peça.

D’aquesta manera, la firma cataloga aquesta peça com si aquesta fos de nova temporada, deixant antiquada la peça amb aspecte diferent.

Exemple d’obsolescència d’especulació

Aquest darrer exemple el trobem als ordinadors, els mòbils o les tauletes. Moltes vegades comprem un mòbil, però als mesos veiem que la companyia llança una variant amb una pantalla més àmplia, un nou processador, així com una càmera de més qualitat. Aquest tipus d’obsolescència es practica per incentivar la venda d’aquest producte amb el pas del temps i els incrementals, així com facilitar-ne l’encaix al mercat.