Una obligació financera és un títol negociable de deute que empreses i governs posen en circulació com a eina per finançar-se a través de la captació de nous inversors. Habitualment es diferencien del bo en centrar-se en períodes a llarg termini, encara que moltes vegades s’anomena directament bo (a llarg termini).
La possessió d‟una obligació garanteix el cobrament futur d‟un import associat amb la devolució en un període de temps determinat, juntament amb uns interessos prèviament pactats i que dependran del període en qüestió. És a dir, es tracta d’una eina de finançament força similar al bo.
Es diu que les obligacions són títols negociables pel fet que s’emmarquen dins d’un mercat regulat i competitiu. Això suposa que hi ha una circulació (és a dir, compra i venda) d’aquest tipus de productes financers.
Com s’ha indicat, encara que se sol associar més l’obligació al sector privat també hi ha la modalitat pública per mitjà d’obligacions emeses per països com a model de finançament públic.
En tots dos casos parlaríem d’un instrument de finançament especialment útil a l’hora d’aconseguir més finançament i desenvolupar l’activitat econòmica.
Característiques d’una obligació
Hi ha una sèrie de trets que defineixen aquest tipus de producte financer:
- Es consideren un model de finançament més àgil i econòmic que el préstec tradicional per part d’entitats de crèdit.
- En el cas de les empreses ia diferència de les accions, no suposen entrega de part alíquota de l’empresa ni part del seu control.
- Compten, igual que altres tipus de títol, amb elements com ara data valor, import, tipus d’interès associat i data de venciment. Tots ells expressats en un document o títol validat i regulat oficialment.
- L’opció d’obligació més comuna és la de títol de renda fixa ia llarg termini.
Obligació en termes de rendibilitat
Sovint estan relacionades amb alts nivells de guanys i de tipus dinterès alts, fent a aquest tipus de productes molt atractius. Cal indicar que sempre que hi ha més marge de guanys hi ha més risc associat.
Des del punt de vista de l’inversor, aquests títols comporten més rendibilitat que altres donats els tipus d’interès més grans als quals s’aparellen.
La possessió per part d’un inversor d’una obligació d’una empresa o deute d’un país en particular garanteix que tingui el compromís de fer la devolució de l’import en qüestió en un període de temps determinat just a interessos generats (coneguts com a cupons) .
Aquests títols de deute de les empreses compten a més amb una data límit perquè es produeixi la devolució total, coneguda com a data de venciment.
Diferència entre obligació i bo
Per la seva definició, solen identificar-se com a conceptes sinònims. Això succeeix ja que al món anglosaxó el terme bo és generalitzat.
A la pràctica econòmica es considera que els bons engloben productes financers de venciment inferior a cinc anys, mentre que les obligacions es dirigeixen a períodes de temps superiors.