L’obligació de pagament és el deure de fer un desemborsament a una altra persona (natural o jurídica). Això, en vista que s’ha adquirit prèviament un deute.
És a dir, una obligació de pagament és un compromís que s’assumeix en el moment de rebre un finançament o comprar a crèdit.
Des del punt de vista del dret, aquesta obligació és l’enllaç jurídic que uneix el creditor amb un deutor. Aquest darrer ha de realitzar la contraprestació corresponent en el temps estipulat entre les parts.
Hem d’assenyalar que l’obligació de pagament s’extingeix un cop complert el compromís pactat.
Un altre fet a destacar és que l’obligació de pagament sol conèixer despeses financeres o interessos a favor del creditor. Això, en vista que el deutor ha de compensar la contrapart pel temps que els seus diners van poder generar un rendiment, per exemple, en un dipòsit bancari o en una inversió.
Parts d’una obligació jurídica
En una obligació jurídica es poden distingir les parts següents:
- Creditor: És una persona, física o jurídica, que ha lliurat un crèdit o bé material a una altra persona.
- Deutor : És una persona, física o jurídica, que deu diners al creditor.
- Objecte: És la prestació exigida del deutor envers el creditor.
- Causa: És el motiu pel qual es va originar l’obligació de pagament, per exemple, un crèdit hipotecari.
Exemple d’obligació de pagament
Un exemple d‟obligació de pagament pot ser el compromís de l‟emissor d‟un bo. Imaginem que es tracta d’un bo cupó zero emès sota el parell i amb un preu de 10.000 euros.
Aleshores, si es va emetre a un descompte del 20% (el període del descompte i de l’instrument és el mateix), l’obligació de pagament (que seria el valor nominal del bo) es calcularia de la manera següent:
10.000 = valor nominal *(1-20%)
valor nominal = 10.000/0,8 = 12.500 euros