Matriu de Mckinsey

Matriu de Mckinsey

Matriu Mckinsey

La matriu de Mckinsey és una eina analítica utilitzada per avaluar l´atractiu relatiu de diversos mercats i així poder configurar una cartera de negocis òptima.

La matriu de Mckinsey és utilitzada com una guia estratègica per avaluar el posicionament d’un producte o servei en un mercat determinat i determinar si, ateses les condicions competitives i altres variables rellevants, és convenient mantenir-se al mercat, invertir per créixer o bé abandonar.

Origen de la matriu de Mckinsey

La matriu de Mckinsey va ser creada als anys 70’s com una versió millorada de l’anomenada Matriu de Boston Consulting Group (BCG). La seva creadora, la consultora internacional Mckinsey, la va desenvolupar inicialment per donar resposta a la problemàtica que enfrontava el client General Electric (GE). Aquesta empresa comptava amb una extensa cartera de productes, molts dels quals no estaven lliurant els rendiments esperats.

GE coneixia la matriu de BCG, però requeria una eina analítica més completa, alhora pràctica i senzilla.

Criteris i variables de la matriu Mckinsey

La consultora Mckinsey va desenvolupar una matriu de decisió que posicionaria els productes d’acord amb dos eixos centrals:

  • Atractiu de mercat a llarg termini.
  • Competitivitat o fortalesa del producte o servei al mercat en qüestió.

Aquests dos criteris generals estan a més constituïts per l’anàlisi de múltiples variables convertint la matriu en multicriteri.

L’atractiu de mercat s’analitza llavors considerant les variables següents:

  • Accessibilitat.
  • Taxa de creixement.
  • Cicle de vida.
  • Marge brut.
  • Competidors.
  • Possibilitats de diferenciar-se (diferents al preu).
  • Concentració del mercat.

La competitivitat mentre s’analitza amb les variables següents:

  • Quota de mercat relativa.
  • Preu.
  • Diferenciadors.
  • Grau d’expertise de l’empresa.
  • Distribució.
  • Imatge de marca.

Estructura i presa de decisions de la matriu Mckinsey

La matriu Mckinsey té dos eixos principals. A l’eix horitzontal s’ubica el criteri de competitivitat, mentre que al vertical l’atractiu de mercat. Aquests dos criteris s’avaluen en una escala de tres notes: feble, mitjana i alta. D’aquesta manera, la matriu se subdivideix en 9 cel·les que determinen la decisió a prendre al mercat.

Al següent gràfic, veiem un exemple de matriu de Mckinsey. A l’origen hi ha la cel·la que combina feble atractiu amb feble competitivitat, per la qual cosa es recomana desinvertir (abandonar).

A la darrera cel·la seguint per l’eix de competitivitat ens trobem amb una situació feble atractiu de mercat, però alta competitivitat. En aquest cas, es recomana mantenir el posicionament, però no embarcar-se en grans inversions. Es tracta de collir allò invertit i mantenir un perfil baix.

A la cantonada superior esquerra de la matriu ens trobem amb una combinació d’alt atractiu de mercat, però baixa competitivitat. L’ideal en aquesta situació és dur a terme un desenvolupament selectiu. És a dir, invertir amb cautela, cercar oportunitats que siguin rendibles.

A la part superior dreta de la matriu estem en una situació d’alt atractiu de mercat i alta competitivitat. És clar llavors que el que és recomanable és executar una estratègia ofensiva que permeti invertir per créixer.

La resta de les cel·les (5) corresponen a casos intermedis que requereixen una anàlisi addicional, ja sigui revisant les qualificacions o complementant amb informació addicional. Entre les estratègies a considerar hi ha: replantejar, reorganitzar, desenvolupar, sortir ordenadament, etc.

Divisió de matrius

  • Matriu adjunta
  • Matriu de competències
  • Matriu de Kraljic