El materialisme històric és la concepció materialista de la història. Aquest terme va ser encunyat per Gueorgui Plekhanov, marxista que al·ludia al marc conceptual que identificava Marx i estudiava juntament amb Engel, tractant de comprendre la història humana.
El materialisme històric, per tant, fa referència a una doctrina que, d’acord amb Marx i Engels, els canvis en l’esperit de la societat, tenint en compte que s’expressaven a la superestructura, es deriven de les relacions econòmiques de producció. I no al contrari, com defensen altres doctrines.
Per tant, el materialisme històric tracta de percebre aquells canvis historicoculturals que es produeixen a causa de les condicions materials de la vida i la pròpia lluita de classes que definia Marx. Tot això, en contraposició de la creença de Hegel en què estableix la successió de la història sobre la base de la determinació de l’esperit.
Encara que el concepte va ser encunyat per Plekhanov, els seus fonaments s’estableixen en els plantejaments de Marx i Engels.
Característiques del materialisme històric
Entre les principals característiques que presenta cal destacar les següents:
- Concep que tot el que fa referència a una societat ve determinat pel seu model de producció.
- Estableix que els canvis socioeconòmics no depenen de la determinació individual.
- Mostra l’economia com a base de la història social.
- Les transformacions històriques són conseqüència de les forces de producció.
El materialisme històric i els seus elements
Aquest materialisme té en compte, per al seu estudi, dos elements fonamentals:
- L’estructura : Forces productives, relacions de producció i maneres.
- La superestructura : Institucions i regulacions que expressen l’esperit social.
A partir d’aquests dos elements i la interacció, Marx considerava la transformació històrica i social.
Materialisme històric i les transformacions socials
Marx i Engels van establir els fonaments d’aquesta doctrina. En aquest sentit, Marx justificava aquells canvis historicoculturals que es produeixen a la història, a causa de les condicions materials de la vida i la pròpia lluita de classes.
Per tant, aquestes transformacions es donaven per dos factors essencials:
- Lluita de classes.
- Maneres de producció.
D’aquesta manera, la cronologia de la història, segons Marx, ve determinada per l’activitat econòmica de la societat.
Materialisme històric i capitalisme
Per al materialisme històric definit per Marx, el capitalisme és un sistema d’organització politicoeconòmica que presenta grans errors. Això és perquè no obeeixen a una evolució natural de la societat i la història, sinó una construcció historicosocial.
Això ha provocat que aquests sistemes dorganització, dacord amb lautor, puguin qüestionar-se, així com canalitzar-se en altres models que són més vàlids. Com és el cas del comunisme.
Per això, Marx establia com a requisit fonamental la consciència de classe, així com el control dels mitjans de producció. Només es podria qüestionar i combatre l’ordre establert.
Divisió entre materialisme dialèctic i materialisme històric
El materialisme històric i el materialisme dialèctic estableixen una divisió que no ha estat capaç destablir-se, atesa la contínua oposició a la divisió establerta pels principals pensadors.
Així, Stalin va considerar el materialisme dialèctic com l’aplicació de les lleis dialèctiques a la natura, així com el materialisme històric com l’extensió de les mateixes lleis a la història i la societat.
Altres autors com León Trotski, fundador de l’Exèrcit Roig, plantegen que aquesta consideració de Stalin és un error. En aquest sentit, Trotski considera que el materialisme dialèctic inclou, entre d’altres, el materialisme històric. D’aquesta manera, considerant que no hi ha d’haver identitat entre ambdós materialismes.
Capacitat de producció