El materialisme dialèctic és un corrent pertanyent al corrent materialista. Aquesta va ser plantejada per Engels i Marx, així com enriquida per Lenin i l’Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica.
El materialisme dialèctic és un corrent filosòfic que defineix la matèria com la base de la realitat, independentment de si aquesta és concreta o abstracta. D’aquesta manera, elimina el factor que concedeix una superioritat de la matèria davant de la consciència, declarant la concepció del món per la seva naturalesa material, aplicant la dialèctica per interpretar, en aquest sentit, aquest món. Tot això, tractant de superar el materialisme mecanicista, que atribueix aquesta primacia de la matèria davant de la consciència.
El materialisme dialèctic és un dels tres components que estableixen la base filosòfica del comunisme marxista-leninista.
El materialisme dialèctic s’oposa al materialisme mecànic i, com a sistema filosòfic, a l’idealisme filosòfic.
Qüestions bàsiques del materialisme dialèctic
A la filosofia, el materialisme dialèctic estableix el que es coneix com la qüestió bàsica de la filosofia. És a dir, una qüestió que tracta d’establir la relació existent entre allò material i allò espiritual. En aquest sentit, intenta establir com es conforma l’aparició de la consciència, en base a la matèria.
En primer lloc, una de les qüestions bàsiques que estableix el materialisme dialèctic és l’essència del món, així com la seva base. Establint que únicament es pot desenvolupar la ciència mitjançant la percepció del material, i no la presumpció del espiritual.
D’altra banda, en segon lloc, la qüestió estableix si els successos que es donen al planeta se succeeixen de manera aïllada, o presenten dependència. En aquest sentit, la qüestió estableix que, sobre la base de la dialèctica, els fenòmens que es produeixen al món no són aïllats l’un de l’altre. Per això, Marx qüestiona si el món s’està desenvolupant qualitativament, així com d’una manera connectada. O, simplement, si ho fem de manera estàtica i sense canvis qualitatius.
Fonaments de la teoria del coneixement materialista dialèctica
Aquests van ser formulats per Lenin, i es resumeixen en tres:
- Les coses existeixen, malgrat la nostra consciència.
- No hi ha diferències entre un fenomen i la matèria. Només entre allò conegut i allò desconegut.
- No s’ha de considerar el coneixement com a acabat i inalterable. Però sí que s’ha de considerar com a complet en emergir aquest de la ignorància.
La Llei de la dialèctica
La llei de la dialèctica es compon de tres lleis fonamentals:
- Unitat i lluita de contraris.
- Transformació de canvis quantitatius en qualitatius.
- La negació de la negació.
Divisió entre materialisme dialèctic i materialisme històric
El materialisme històric i el materialisme dialèctic marquen una divisió que no ha estat capaç d’establir-se, atesa la contínua oposició a la divisió establerta pels pensadors principals.
Així, Stalin va considerar el materialisme dialèctic com l’aplicació de les lleis dialèctiques a la natura i el materialisme històric com l’extensió de les mateixes lleis a la història i la societat.
Altres autors com León Trotski, fundador de l’Exèrcit Roig, plantegen que aquesta consideració de Stalin és un error. En aquest sentit, Trockij considera que el materialisme dialèctic inclou, entre d’altres, el materialisme històric. Considerant, així, que no hi ha d’haver identitat entre ambdós materialismes.
Dialèctica