M4

Al llarg del temps s’ha modificat el criteri per calcular els diferents agregats monetaris. Per exemple, en el cas del Banc de Mèxic (Banxic), el 1999 l’agregat M3 incloïa el sector no resident amb les seves captacions i tinences de valors governamentals respectives. A partir del 2018, aquesta magnitud es comptabilitza a l’agregat M4.

Hem de recordar que el M3 incorpora, afegit al M2, les cessions temporals, les participacions de fons al mercat monetari, dipòsits a termini, acords de recompra a terminis, i instruments de deute com a bons privats i públics (lletres del tresor), però amb venciment de fins a dos anys.

Alhora, cal assenyalar que l’M2 correspon a l’M1 més comptes a la vista, dipòsits a curt termini, llibretes d’estalvi i acords de recompra diària.

M1 és l’agregat monetari que comprèn tot l’efectiu disponible en mans del públic per efectuar transaccions, tant els diners líquids com els dipòsits a la vista de les institucions financeres i les reserves dels bancs al banc central del país respectiu.

Es pot concloure aleshores que el M4, també conegut com a actius líquids en mans del públic, inclou no només els diners amb liquiditat a curt termini, sinó també aquells instruments a llarg termini que són emesos per entitats privades o el Govern. També se’l denomina com a actius líquids en mans del públic.

Concretant, el M4 considera totes aquelles magnituds del M3 i el conjunt de tots els recursos dipositats en instruments bancaris i financers de deute emesos al país que tenen els no residents.

Val a més recordar que un agregat monetari és una quantificació del concepte de diners, incorporant aquells elements que s’utilitzen com a mitjà de pagament a l’economia. Per mesurar-los, s’observen els passius de les institucions financeres.

Instruments que afegeix el M4

Els instruments que afegeix el M4 bàsicament serien:

• Lletres del tresor: Són títols de deute que emet el Govern. El venciment sol ser fins a divuit mesos. Culminat aquest període, la forquilla rep de nou el capital invertit més un interès fix. És un instrument de renda fixa.
• Pagarés: És un document que representa una promesa de pagament. Això, per una suma determinada i en un termini pactat. És un títol de crèdit que estableix un compromís formal.
• Bons: Són instruments de deute. L’emissor rep un pagament del comprador, a canvi de retribuir-lo en el futur, ja sigui de manera periòdica o en un sol pagament al venciment. Això, en base a un tipus dinterès que pot ser fix o variable. Els bons poden ser emesos a curt o llarg termini (en el cas del M4 s’afegeixen aquests darrers, en comparació al M3).

Fórmula del M4

L’agregat M4 es calcula de la manera següent:

M4=M+B+T+TD+DB+DP2+D3M+FMM+CTA+TDPP+BON+LT+PG

On:

• M: Monedes.
• B: Bitllets.
• T: Transferències.
• TD: Ús de targetes de dèbit.
• DB: Domiciliació bancària.
• DP2: Dipòsits amb termini menor a dos anys.
• D3M: Dipòsits que es poden rescatar avisant amb 3 mesos.
• FMM: Fons del mercat monetari.
• CTA: Cessions temporals dactius.
• TDPP: Títols de deute privat o públic de venciment menor a dos anys.
• BO: Bons.
• LT: Lletres del Tresor.
• PG: Pagarès.

En conclusió, l’agregat monetari d’actius líquids a les mans del públic (ALP) representa la quantitat d’actius líquids que hi ha en circulació.