Lluís de Molina va ser un teòleg membre de la Companyia de Jesús. És un dels pocs membres de l’Escola de Salamanca que no va pertànyer als dominics. Es va oposar a tota forma de determinisme i va mantenir una postura favorable a la propietat privada i al lliure comerç.
Luis de Molina va néixer el 1535, a Conca. Va iniciar estudis de Dret a Salamanca, encara que no els va finalitzar. Des d’allà va marxar a la Universitat d’Alcalá de Henares, on va estudiar cànons i lògica, el 1552. Gairebé alhora va ingressar a la Companyia de Jesús. Només un any després, els seus superiors jesuïtes el van enviar a Lisboa, viatge que va fer a peu en pelegrinatge i vivint de l’almoina. Posteriorment es va dirigir a Coimbra, a la universitat del qual va estudiar Arts. En finalitzar aquests va estudiar Teologia a les també portuguesos Évora i Coimbra. Es va ordenar sacerdot el 1561 i el 1563, va començar a exercir com a professor d’Arts a Coïmbra, fins al 1567.
En 1568, el conquense va aconseguir la càtedra de vespres de per ensenyar Teologia a la Universitat d’Évora. Tres anys després, el 1571, aconsegueix aconseguir el grau de doctor en Teologia. Això el portaria a guanyar la càtedra de prima de Teologia a la Universitat d’Évora. El 1584 deixaria el món acadèmic per traslladar-se a Lisboa, on es va centrar en la composició de les seves obres.
Ja el 1591 va tornar a Espanya per viure a Conca fins al 1600. En aquest any se’l va designar professor de Teologia moral al Col·legi Imperial de Madrid. No obstant, mai no va poder exercir aquest càrrec, ja que va morir aquell mateix any.
El seu pensament va abastar un ampli ventall de coneixements. La seva base teològica va influir notablement en la concepció del món. Va defensar rotundament la llibertat humana, lliure albir, la qual cosa el va portar a posicionar-se en favor de la llibertat en totes les dimensions.
El pensament de Luis de Molina
Luis de Molina és un dels pocs considerats membres de l’Escola de Salamanca que provenen dels jesuïtes. Se’l reconeix com un important erudit, que va saber exercir-se en camps tan dispars com la teologia, el dret i la filosofia.
Es va dedicar també a l’economia, encara que des d’una visió politicofilosòfica. Des d’aquesta perspectiva va escriure ‘De Justicia et Jure’, en què va reflexionar sobre àmbits dret, política i economia. Entre altres, va tractar temes com els impostos, els preus i els monopolis, en què va mostrar una perspectiva liberal clàssica. Tots ells són molt presents a la major part dels membres de l’Escola de Salamanca.
Va ser un infatigable defensor de lliure albir i va combatre qualsevol tipus de determinisme. Va mantenir aquesta postura a l’anomenada ‘Polèmica d’auxiliis’. En relació amb això, va concebre la noció de ciència mitjana. Amb aquest concepte cercava conciliar l’omnipotència de Déu, amb la llibertat de l’ésser humà. El seu nom deriva que es troba entre allò que es coneixia com a ciència de simple intel·ligència i ciència de visió.
El lliure comerç com a expressió del lliure albir
El jesuïta va aplicar el concepte de llibertat humana i lliure albir a la seva visió de la política i l’economia. Va assenyalar que se’n deriva la noció de societat civil, ja que sense llibertat de pensament i d’acció, la seva existència no té sentit. Per tant, sempre mitjançant la gràcia de Déu, els éssers humans disposen de la capacitat per desenvolupar-se com a ciutadans. Un rol indissolublement lligat a la necessitat de prendre decisions sobre qüestions que afecten el benestar material i espiritual de tota la societat.
És des d’aquest punt des del qual Molina es reafirma com a partidari del lliure comerç. Entén que aquest model és, precisament, el més acord amb la llibertat que Déu ha concedit a l’home. Per això, s’oposa a qualsevol intent per part del poder polític de regular preus i mercats. Com a partidari de la llibertat també va defensar la legitimitat de la propietat privada i va qualificar com una pràctica immoral el tràfic d’esclaus
La seva defensa de la llibertat individual també el va fer afirmar que el governant és, en realitat, un administrador. I que, en realitat, el poder recau en el conjunt dels ciutadans individuals. D’aquesta manera, es va significar com un avançat al seu temps, essent un precursor dels pensadors liberals dels segles XVIII i XIX.