El ludisme va ser un moviment que va sorgir a Anglaterra, durant el segle XIX, que promovia el rebuig de les màquines i l’automatització. Aquest va ser promogut pels artesans anglesos.
El ludisme sorgeix durant la Primera Revolució Industrial a Anglaterra. Les protestes es van estendre entre els anys 1811 i 1816. A causa de l’automatització i el desenvolupament de la maquinària, els artesans anglesos, davant la possibilitat de ser substituïts per aquestes innovacions, van protestar per tal de no perdre la feina. D’aquesta manera, rebutjaven l’ús de les màquines, amb la finalitat de protegir els treballadors menys qualificats, així com dotats amb menys recursos.
La màquina de filar, així com els telers industrials, van ser algunes de les innovacions contra les quals es van posicionar els defensors d’aquest corrent.
Es diu que el moviment deu el seu nom a Ned Ludd. Doncs diu la creença, que Ludd, el 1779, va trencar dos telers d’una fàbrica; passant a ser una icona per als defensors del moviment.
Origen del ludisme
L’origen del ludisme es remunta a la Gran Bretanya de la Primera Revolució Industrial. Després de l’arribada d’innovacions com els telers industrials o la màquina de filar, aquells artesans britànics que temien perdre la feina, van iniciar un moviment en contra d’aquestes innovacions.
A aquest moviment se’l va denominar Ludisme. El seu nom es deu a la creença que el primer destructor de maquinària industrial es deia Ludd.
Davant el risc que suposava l’automatització a la Revolució Industrial, la missió del ludisme va estar basada en la destrucció de la maquinària industrial, així com l’extensió d’un moviment que promogués el boicot a aquestes innovacions. Doncs, tenint en compte la baixa qualificació i els baixos salaris dels artesans esmentats, l’alternativa generada suposava una gran amenaça que els va portar a mobilitzar-se.
El seu origen es remunta al segle XVIII; tanmateix, no fou fins al 1811 quan s’iniciaren aquestes propostes. Unes propostes que van finalitzar el 1816.
Tot i això, segons altres experts el Ludisme no estava en contra de la innovació, sinó de la manca d’adaptació a aquestes innovacions. Això, ja que aquells que no s’adaptessin correctament perdrien la feina. I, per tant, allò que també defensava era que la innovació anés de la mà d’una capacitació dels treballadors per evitar la pèrdua de l’ocupació.
El ludisme al segle XXI
El ludisme és un corrent que es presenta durant la revolució industrial. No obstant això, la robotització i la revolució digital ha provocat que, al segle XXI, sorgeixin moviments que defensen la mateixa postura que, per aquell temps, defensava el ludisme.
Davant la por que molts treballadors, també poc qualificats, puguin perdre la feina. En un escenari on, a més, s’observa un enorme apogeu de la robotització i l’automatització. Tot això, ha portat aquests defensors del conservadorisme laboral a promoure una nova batalla contra els robots. Tot això, com dic, tement aquesta automatització que podria acabar, segons les seves teories, amb l’ocupació de molts empleats que, sent de baixa qualificació, no trobarien cabuda al nou mercat laboral automatitzat.