El LTRO són les sigles de Long term refinancing operations que, traduït al castellà, significa Operacions de Refinançament a Llarg Termini. Com bé indiquen les sigles, l’LTRO és un mètode de finançament, i es caracteritza perquè els bancs centrals presten diners a la resta d’entitats financeres a uns tipus d’interès molt baixos.
Es parla de refinançament a llarg termini perquè, en el fons, el banc central està finançant (o refinançant, si és per segona o posterior vegada) a l’entitat financera corresponent i aquest finançament haurà de ser retornat al banc central a llarg termini ( és a dir, a més de 1 any). Els mètodes LTRO van ser molt utilitzats pel Banc Central Europeu durant la crisi economicofinancera iniciada el 2008.
Motivació del LTRO Per què es crea el programa LTRO?
El finançament que ofereix el programa LTRO és una de les solucions que tenen els bancs centrals davant d’una situació de recessió econòmica. Una crisi econòmica pot provocar el col·lapse del sistema financer d’un Estat, si els bancs d’aquest país estan molt sobreposats. Si això passa, la banca tindrà moltes dificultats per finançar-se al mercat, ja que li exigiran uns tipus d’interès molt alts (a causa de la incertesa que produeix). Això pot provocar que els bancs no tinguin capacitat per fer fluir el crèdit als agents privats (és a dir, no poden concedir préstecs) i, fins i tot, alguns poden fer fallida.
Per evitar aquesta situació, els bancs centrals, mitjançant un programa LTRO, presten diners als bancs a un tipus d’interès baix; menor que el que podrien obtenir al mercat. D’aquesta manera, les entitats financeres ja poden concedir préstecs a la resta d’agents privats i evitar el col·lapse del sistema financer.
L’LTRO no és l’únic mètode que tenen els bancs centrals per combatre les recessions. Un altre programa molt habitual és la compra de deute públic. La diferència amb l’LTRO és que en la compra de deute públic el banc central adquireix deute del país de forma directa, mentre que a l’LTRO presta els diners a les entitats financeres perquè els redistribueixi entre la societat.
Crítiques al LTRO
Els programes LTRO no han estat exempts de crítiques. Com acabem de comentar, el principal objectiu d’aquest programa és que les entitats financeres concedeixin préstecs als agents privats gràcies al finançament a un tipus d’interès baix que els atorga el banc central. Tot i això, el que s’ha criticat és que moltes entitats financeres obtenen aquest finançament a baix tipus d’interès, però després no concedeixen préstecs als agents privats. D’aquesta manera, s’aprofiten del finançament del banc central per obtenir diners barats, sense distribuir-los posteriorment.
Una de les solucions que es proposen és que laccés a aquest finançament estigui supeditat a la concessió posterior de préstecs. És a dir, obligar una entitat financera que, si es finança a través d’un programa LTRO i no concedeix préstecs, torni la quantitat obtinguda.