La logística inversa és un tipus de logística que s’encarrega de la gestió dels residus o les deixalles que es generen durant tota la cadena de subministrament. Això, amb l’objectiu de reciclar o destruir aquest material.
La logística inversa, doncs, pot implicar diverses accions, com ara la reutilització de béns sobrants, la devolució de mercaderia (per exemple en mal estat) als proveïdors, o la recuperació d’envasos (com ampolles de vidre).
Igualment aquest tipus de logística s’encarrega del tractament de residus propis del procés productiu.
Cal aclarir a més que no hi ha una única definició de logística inversa. Però, en el que se sol fer èmfasi sempre és en la recuperació d’elements que ja han estat utilitzats o que van ser el resultat del mateix procés productiu.
Se l’anomena logística inversa perquè s’inverteix l’ordre o la seqüència del procés logístic que seria el següent: recepció de matèries primeres, entrada de matèries primeres al procés productiu, producció, distribució i venda al client final.
Exemple de logística inversa
Un exemple de logística inversa són els serveis de reparació que ofereixen les empreses que venen electrodomèstics. La idea és que, durant un període de garantia, el client pot sol·licitar al venedor que repari l’objecte comprat. Això sempre que es compleixin certes condicions, principalment, que no s’hagi generat un dany atribuïble a l’acció humana.
En brindar aquest servei postvenda, el venedor pot llavors reemplaçar certes peces de la seva mercaderia perquè aquesta funcioni de manera òptima. D’aquesta manera, s’aconsegueix més satisfacció del client.
Logística inversa i economia circular
El concepte de logística inversa pot fer recordar l’economia circular. Aquesta planteja un model productiu caracteritzat per la sostenibilitat i lestalvi de recursos i fonts denergia. Els béns es produeixen, es consumeixen, es reciclen, es produeixen i es tornen a consumir entrant en un cicle de vida circular.
Podem inferir que, en aplicar l’economia circular, també estem recorrent a la logística inversa. Tot i això, aquesta última és un terme més ampli que abasta pràctiques comercials que no tenen com a única motivació la cura del medi ambient. En canvi, pot ser que la companyia només estigui buscant generar més beneficis.
Per exemple, imaginem que una firma intenta vendre productes que en principi havien estat descartats o tornats per tenir petites falles. Això no es pot considerar economia circular perquè la firma no reutilitza els residus del procés productiu. No obstant, sí que estem davant d’un cas de logística inversa.