La lluita de classes és un concepte pertanyent al socialisme, sent base teòrica del mateix. Estableix que cal la seva existència col·locant com a parts antagonistes la classe treballadora o obrera i la burgesa capitalista.
El principi de la lluita de classes en una societat o una economia és pedra angular de l’enteniment o l’estudi de la realitat que realitzen les teories socialistes, marxistes i comunistes.
L‟existència d‟una determinada tensió o conflicte entre diferents classes socials (proletariat davant de burgesia capitalista) suposa una causa suficient per a la reorganització d‟un estat amb el socialisme com a eix i la igualació davant l‟Estat de tot individu.
Concepció històrica de la lluita de classes
Tot i que aquest concepte és marcadament socialista i de desenvolupament ampli en les teories de Marx o Engels, s’hi assenyala que històricament la lluita de classes ha existit molt abans de l’aparició de la societat capitalista resultat de la industrialització.
D’aquesta manera, fenòmens com l’esclavitud o l’existència de règims feudals amb els vassalls o plebeus corresponents són entesos com a exemples clars de l’existència de desigualtats en les diferents societats al llarg del temps.
Al mateix temps, cal esmentar que hi ha diferents visions i concepcions respecte a la lluita de classes. Així, hi podem trobar la visió anarquista, la conservadora i la marxista. Des de la concepció anarquista, la lluita de classes es recolza sota l’origen del terme encunyat per Nicolás Maquiavel. Per part seva, la visió conservadora no està marcada per cap moment històric, ja que basa idea que les classes més pobres busquen enriquir-se i canviar els seus estatus social. Finalment, la visió marxista és clarament marcada per l’obra de Karl Marx, que estableix la seva pròpia visió del tema.
Objectius de la lluita de classes
Des d´un punt de vista teòric socialista, l´existència de la lluita de classes suposa la consecució de certs objectius:
- El progrés social, polític i econòmic només es pot assolir mitjançant la lluita de classes i la consecució (en el seu estat final) de la dictadura del proletariat.
- Cal col·locar en extrems elements antagònics: el proletariat que ofereix la seva capacitat de treball davant de la classe burgesa propietària dels factors de producció d’un lloc determinat i utilitza els anteriors.
- L´única manera d´abolir la lluita és mitjançant l´establiment d´una societat igualitària i sense classes. Pel socialisme parlem de la dictadura del proletariat per mitjà d’una revolució.
- El pas necessari previ per a aquesta finalitat seria el desenvolupament de la corresponent consciència de classe.