Llotja

A zones marítimes i ports, una llotja suposa aquell lloc destinat a concentrar la venda de peixos i mariscs. Dins del sector alimentari, aquests centres logístics suposen un important punt de venda i selecció de producte.

Els pescadors hi dipositen el gènere acabat de portar del mar, a disposició de comerciants de peixateries i altres empresaris que acudeixen als seus proveïdors per la compra del mateix i el posterior transport als punts de venda habituals.

Si bé és cert que la majoria del negoci desenvolupat en aquestes instal·lacions és a l’engròs, hi ha la possibilitat també que petits compradors o individus tinguin les possibilitat de fer compres al detall.

Quant a infraestructura i mitjans, tota llotja ha de posseir les instal·lacions suficients per a l’exercici de les tasques de descàrrega al moll i posterior càrrega en altres mitjans de transport destinats a portar el gènere venut.

Alhora, hi ha d’haver elements d’immobilitzat que possibilitin el pesatge, la preparació i l’etiquetatge dels productes, com a pas previ a la seva comercialització després de subhasta.

Característiques d’una llotja

Per la seva singularitat com a entorn empresarial i industrial, una llotja compta amb una sèrie de trets característics a destacar:

• En zones amb menys població se situa com el centre empresarial i econòmic, i atrau la majoria d’agents econòmics d’una localitat. Això passa en territoris majoritàriament costaners i l’economia dels quals es basa en la pesca.
• Facilita a les pimes o pescadors autònoms el desenvolupament de la seva activitat productiva, ja que aquestes no compten sovint amb infraestructura o logística per posseir les seves pròpies instal·lacions al port.
• L’horari de venda a llotges se situa cap a les primeres hores del matí. Els vaixells atraquen amb el gènere aconseguit i els compradors acudeixen sobre la matinada per aconseguir-ho i tenir-lo en horari comercial ja disposat per al seu comerç.
• Tot peix i marisc ofert en aquests centres logístics entra i surt el mateix dia. A causa de la naturalesa d’aquests productes i la seva ràpida caducitat, cal tractament en poques hores, necessitant mesures de conservació en fred i un packaging adequat. Per això sol identificar-se com un exemple destacat de cross docking.
• El preu de venda és determinat en moltes ocasions per mitjà de subhastes. Si bé allò tradicional era la realització d’aquest procés per mitjà de la veu, amb les noves tecnologies s’han desenvolupat mètodes de subhasta informatitzats.

Etapes que experimenta el producte a la llotja

Des que la pesca extractiva d’una jornada arriba a la llotja fins a la venda al majorista, hi ha alguns passos intermedis que expliquen el funcionament habitual d’aquests centres logístics.

Tot producte que arriba a port és classificat atenent l’espècie de què es tracti. Aquesta determinarà el pesatge, l’empaquetament i un corresponent etiquetatge segons procedència.

D’altra banda, és freqüent que els preus de cada peix o marisc variïn i no estiguin delimitats. Per aquest motiu és comú la realització de subhastes del gènere al mateix espai.

Un dels aspectes diferenciadors de les llotges respecte d’altres centres de treball o de negocis és que serveix moltes vegades com a punt d’atracció nous clients o consumidors per mitjà del turisme.

Això passa perquè un gran nombre de llotges costaneres estan situades en entorns marítims i de vacances. És a dir, compta amb possibilitat potencial d’augmentar la xarxa de clients de manera estacional.