Els instruments de deute són eines de finançament mitjançant els quals una entitat que els emet aconsegueix fons a canvi d’un reemborsament en un període determinat ia una rendibilitat prèviament acordada.
Els instruments de deute són una sèrie d’eines mitjançant les quals una companyia, organisme o institució aconsegueixen finançament. Per fer-ho, l’entitat emet un instrument de deute que un comprador adquireix, aportant així finançament a l’entitat. Com a contraprestació, l’entitat es compromet, atès que és una obligació financera, a tornar la quantitat prestada en un període determinat. Per això, també s’acorda una rendibilitat, la qual es pagarà a la forquilla del deute com a rendiment per la prestació.
Els instruments de deute més coneguts són els bons, les lletres o els pagarés. Totes elles es negocien als mercats financers. D’aquesta manera, la seva titularitat es pot anar alternant en funció de l’actuació dels compradors.
Tipus d’instruments de deute
Depenent de la necessitat de la companyia emissora, el deute es pot classificar en molts tipus. Aquests tipus es determinen en funció de la durada que tingui l’instrument de deute fins al venciment, l’esquema de pagaments o la preferència, entre d’altres.
Depenent del venciment del títol, classificarem l’instrument de deute a:
- Instruments de deute a curt termini: Són instruments de deute que s’emeten amb venciment a 12 mesos o menys. És a dir, instruments que tenen com a venciment un any o menys. Els més comuns són les lletres i els pagarés. Depenent de si és una empresa o un govern, serà pagaré o lletra, respectivament.
- Instruments de deute a llarg termini: Són instruments de deute que s’emeten amb venciment a més de 12 mesos. És a dir, tenen com a venciment un any o més. Els més comuns són els bons. Independentment de si són empreses o no, els bons es denominen bons si es refereixen a deute corporatiu i deute públic. És a dir, si són de deute corporatiu són bons corporatius, i si són de deute públic, emès per un govern, són bons sobirans.
Addicionalment, cadascun daquests instruments de deute pot tenir altres classificacions no excloents. Per exemple, un instrument de deute a curt termini cupó zero (només es fa un pagament final, sense cupons periòdics).
Exemple d’emissió de deute
Suposem que una empresa necessita 1.000.000 de dòlars per adquirir una nova fàbrica. Així mateix, vol diversificar el deute amb diferents creditors emetent bons corporatius als mercats financers. D’aquesta manera, la companyia decideix emetre 1.000 abonaments de 1.000 dòlars cadascun.
L’empresa considera que pot tornar el deute, en funció dels bons que hi ha al mercat, amb un 3% de rendibilitat. De la mateixa manera, la firma també considera que vol tornar el deute amb un termini de venciment de 5 anys.
D’aquesta manera, l’operació quedaria així:
- Quantitat precisada: 1.000.000 $
- Número de bons: 1.000
- Nominal del bo: 1.000 $
- Interès anual: 3%
Si la companyia aconsegueix col·locar tot el deute, obtindrà el finançament per construir la nova infraestructura. Tot i això, haurà d’abonar durant 5 anys els interessos de la quantitat prestada, així com el nominal del bo, al venciment de l’instrument de deute.