Història del turisme

L’aparició del ferrocarril, la màquina de vapor, l’automòbil, així fins a l’avió, han anat generant grans aportacions que, d’una manera o altra, han anat consolidant la història del turisme i una evolució històrica longeva.

El terme turisme, d’acord amb la UNWTO (Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides, per les sigles en anglès), fa referència a aquelles activitats que, les persones estant de viatge, realitzen a l’entorn de destinació. És a dir, aquelles activitats que, amb fins de negocis, lleure o qualsevol altra activitat, es fan en un entorn diferent del lloc d’origen.

En funció de l’origen i la destinació, el turisme es pot classificar en dos tipus. En primer lloc, el turisme internacional, és a dir, aquell en què el destí i l’origen no representen el mateix territori. Per altra banda, el turisme domèstic. Aquest és el tipus de turisme on l’origen i la destinació presenten el mateix territori, és a dir, es troba dins del territori nacional d’origen.

També hi ha una classificació en funció del període de temps que es prolonga l’estada. És a dir, depenent del temps que duri l’estada, el turista es pot classificar en dos tipus. En primer lloc, els turistes. En altres paraules, aquells que pernocten al lloc de destinació, perllongant la seva estada més d’un dia natural fora del seu lloc de residència. D’altra banda, tenim l’excursionista. Aquest es caracteritza pel fet que, sent un visitant estranger o nacional, no pernocta al territori de destinació, per la qual cosa torna al seu lloc d’origen sense fer nit al lloc de destinació.

Evolució i història del turisme

Com veurem tot seguit, el turisme ha tingut una gran evolució al llarg de la història. Des de les croades templeres per a la conquesta de Terra Santa fins a l’aparició de l’avió, el turisme ha viscut una gran quantitat d’avenços que, després de segles d’història, l’han posicionat com un dels sectors econòmics més importants en l’economia mundial.

El turisme a l’Edat Antiga

El turisme, tal com el coneixem al segle XXI, neix al segle XIX. La revolució industrial, en un context global, va provocar un creixement exponencial dels viatges i els desplaçaments entre territoris. Amb fins molt diferents, com ara les guerres, l’oci, el comerç, la conquesta, així com altres tipus de fins, el turisme no ha deixat de créixer, en funció que s’anaven desenvolupant totes les infraestructures i el transport.

Tot i això, encara que el turisme com a tal consideri els seus inicis al segle XIX, aquest existeix des de l’inici de la història. Ja a l’Edat Antiga, l’Imperi romà va dissenyar i construir infraestructures per promoure el transport entre els diferents territoris que posseïa l’imperi. Les calçades romanes, de les quals encara es conserven grans restes, van ser considerades les primeres carreteres de la història, per on els romans viatjaven de banda a banda.

També a la Grècia clàssica es va desenvolupar el turisme. Els viatges i desplaçaments de persones entre les diferents ciutats que conformaven el territori grec representaven una imatge molt fidedigna del que avui coneixem com a turisme. Els jocs olímpics, per exemple, celebrats a la ciutat d’Olímpia, atreia moltíssims ciutadans de diferents parts del territori grec. Això feia que milers de persones es desplacessin fins a la ciutat, per tal de poder assistir als jocs olímpics.

Tot això, en un escenari on Roma estenia el seu territori, així com Grècia, suposa un impuls per al desenvolupament d’infraestructures que permetessin aquesta millor connexió entre territoris. Una connexió que s’establia mitjançant les calçades romanes ja esmentades, així com tota la infraestructura marítima que van impulsar els grecs per fomentar el transport i les migracions entre els diferents territoris.

El turisme a l’Edat Mitjana

Amb la caiguda de l’imperi romà i la descentralització dels feus, el sistema feudal va provocar una paralització al turisme. L’Edat Mitjana va representar un període de grans conflictes bèl·lics que va desincentivar la pràctica turística. I és que, les relacions de vassallatge entre els ciutadans que no podien abandonar les terres del senyor feudal, així com aquesta descentralització en petits feus enfrontats entre si, va provocar que les migracions deixessin de succeir-se amb la mateixa freqüència que es donava a l’Edat Antiga .

No obstant, altres imperis com l’Islam, el qual si posseïa un extens territori conquerit, si va exercir el turisme entre els seus territoris. El pelegrinatge dels islàmics a la Meca, així com tots els moviments transfronterers que feien els ciutadans de l’imperi islàmic entre els territoris conquerits, van constituir rutes turístiques que fomentaven el transport i el trasllat de persones.

També, l’extensió de la religió cristiana a les grans ciutats va incentivar, en part, el turisme religiós. És a dir, les contínues expedicions a Terra Santa, així com les croades per a la conquesta del territori que, per a la religió cristiana, albergava l’origen del cristianisme, va provocar que els desplaçaments se succeïssin amb més freqüència. Tanmateix, tant a l’Islam com al Cristianisme, aquests moviments eren més aviat obligats per la pròpia religió que per desitjos o impulsos personals dels viatgers.

El turisme a l’Edat Moderna

A l’Edat Moderna, amb l’aparició dels Estats i la transició per a la desaparició del feudalisme, la història del turisme torna a registrar fites de gran importància, ja que el sector va viure un fort impuls. Sobretot per l’aparició de les posades i els hotels, donant lloc al que avui coneixem com a turista. Aquests llocs de pernoctació permetien als excursionistes poder descansar en llocs diferents del lloc d’origen, donant lloc al terme, el qual coneixíem anteriorment, de turista.

Durant l’Edat Moderna, el turisme viu un gran auge sobretot al turisme d’oci. És a dir, el turisme que es fa amb finalitats de diversió, descans i recreació. La major estabilitat institucional, fins al començament del període d’entreguerres a l’Edat Contemporània, dota de més seguretat els ciutadans per a les migracions entre territoris. És aquí quan els britànics comencen a impulsar tendències com la del “Grand Tour”. Una ruta que els joves aristòcrates britànics feien per Europa, amb motiu de culturitzar-se i completar la seva formació en matèries com l’art, les llengües i el comerç.

També apareixen les termes. Aquests llocs guanyen una forta popularitat entre els ciutadans de l’Edat Moderna.

Edat Contemporània

Durant l’Edat Contemporània, es produeixen grans fites que marquen, per dir-ho així, la història del turisme. És quan es produeix més aquest desenvolupament final que necessitava el turisme per viure l’impuls que ha viscut. L’expansió del turisme amb els avenços tecnològics i industrials va viure un impuls que situaria el turisme com un dels principals sectors, ja aleshores, de l’economia mundial.

I és que, a l’Edat Contemporània, per exemple, es produeix una expansió econòmica, així com un fort increment de les rendes, als diferents territoris europeus. La Revolució Industrial havia arribat a Gran Bretanya i, juntament amb la posterior industrialització de Bèlgica, així com la resta de territoris europeus, l’afermament de la burgesia provoca que aquests increments de renda es tradueixin en més recursos per viatjar i visitar altres llocs.

També, la consolidació dels territoris colonials com a potències econòmiques al món, on ja s’havia establert un negoci completament directe entre territoris, provoca la migració de milers de persones als Estats Units. La nova terra d’oportunitats que, fins i tot, va haver d’implantar cartilles per controlar els fluxos migratoris, ja que eren una gran massa de gent. Això, incentivat amb el desenvolupament dels transports, va provocar un fort increment dels fluxos turístics.

Com dèiem, és en aquest precís moment quan James Watt desenvolupa la màquina de vapor. Això fa que la indústria del ferrocarril, així com el ferrocarril en si mateix, s’estengui per tot el planeta. Tots els països, industrialitzats i no industrialitzats, van dissenyar infraestructures per promoure la implantació del ferrocarril als territoris, connectant-los entre si. Sense cap dubte, un dels grans impulsos que va viure el turisme i que, a més, va augmentar el creixement econòmic.

Així, es van començar a estendre les agències de viatges, com la fallta Thomas Cook, o l’American Express, que es dedicava al transport de mercaderies. El ferrocarril i la navegació marítima de vapor provoquen un fort impuls per al desenvolupament i la professionalització del sector turístic. És en aquest moment quan es consolida un sector turístic de gran importància per a l’economia. Un sector turístic que comença a desenvolupar subsectors paral·lels.

I així és com es comença a desenvolupar el sector turístic. Posteriorment, l’aparició de noves eines com l’automòbil, amb Henry Ford, així com l’avió i els grans vaixells de transport, van incentivar ja aquest impuls final que va provocar el posicionament del sector turístic com un dels sectors més grans de la nostra economia. Sent paralitzat únicament pel període d’entreguerres, el turisme comença a guanyar presència a l’economia, experimentant un gran impuls després de la segona guerra mundial. Un impuls que es va arribar a considerar com el “boom turístic”.

L’estabilitat, la cooperació internacional, així com la pau establerta entre tots els territoris, també els acords a Bretton Woods, van provocar un fort impuls d’un sector turístic que, posteriorment —ja al segle XXI—, es convertiria, darrere de la indústria i amb un pes en el producte interior brut (PIB) mundial superior al 10%, en el segon sector més gran de l’economia global.