Història de l’agricultura

La història de l’agricultura fa referència al desenvolupament que l’agricultura ha experimentat des de la seva aparició, en el període neolític, fins als nostres dies, amb l’ús d’eines industrials que permeten una explotació a gran escala. I és que, si volem parlar d’un sector econòmic amb història, l’agricultura n’és el més adequat.

Història de l'agricultura

Com sabem, l‟agricultura és un dels sectors més antics que presenta l‟economia. Des de l’aparició de les primeres civilitzacions, l’agricultura va estar molt present al seu dia a dia. I és que, des que les antigues civilitzacions van abandonar la caça i la recol·lecció i es van començar a organitzar, l’agricultura ha estat la via mitjançant la qual aquesta organització ha portat un desenvolupament. Així doncs, des de la divisió del treball, que permetia a la ciutadania dedicar-se a diferents tasques productives en el seu dia a dia, fins al propi abastament de les civilitzacions, que va permetre la seva subsistència, tot això, així com molt més, està lligat a l’aparició de l’agricultura.

En altres paraules, parlem d’un sector que, fins i tot la revolució industrial, es posiciona, juntament amb la ramaderia, com el principal motor de creixement econòmic dels països. Així mateix, i com dèiem a l’inici, parlem d’un element determinant per a la població, en permetre’n la subsistència gràcies a l’aliment que se n’extreia d’aquesta pràctica.

Tot i això, l’agricultura no s’ha mantingut inamovible amb el pas dels anys. Les diferents civilitzacions que han habitat el nostre planeta van fer servir tècniques, així com utensilis molt diferents durant el seu pas per la història. En aquest sentit, mentre l’agricultura neolítica feia servir utensilis molt rudimentaris, l’agricultura moderna empra maquinària pesant que permet l’extracció massiva de producció agrícola. De la mateixa manera, mentre els romans van generar sèquies i canals per regar els camps, l’agricultura de l’Edat Contemporània compta amb regs automàtics, gestionats per ordinadors de gran capacitat.

Per això, és convenient conèixer els diferents avenços que s’han anat desenvolupant a l’agricultura, un dels sectors econòmics més antics de la nostra història. Doncs, a través d’aquests, podem conèixer molts altres aspectes de les civilitzacions alhora que s’utilitzen els coneixements passats per continuar desenvolupant l’agricultura del futur.

Un cop dit això, vegem l’evolució de l’agricultura al llarg de la història, centrant-nos en aquells episodis més destacats.

Història de l’agricultura

Entre els diferents períodes històrics en què l’agricultura ha experimentat una evolució destacable, la qual ha passat a la història, cal ressaltar els 6 següents:

  • Agricultura primitiva.
  • Agricultura a l’antiga Roma.
  • Agricultura a l’Edat Mitjana.
    • Agricultura feudal.
    • Agricultura de l’Islam.
  • Agricultura a l’Edat Moderna.
    • Agricultura i Revolució Industrial.
  • Agricultura a l’Edat Contemporània.

Agricultura primitiva

Fa referència a l’etapa més antiga on trobem activitat agrícola. En aquesta etapa, es produeixen les primeres transformacions socials com a conseqüència de la introducció de la pràctica agrícola.

Gràcies a l’aparició de l’agricultura, les societats van deixar de ser caçadores i recol·lectores i van donar lloc a les societats agrícoles. De la mateixa manera, aquestes van deixar de ser nòmades, permetent els assentaments i el cultiu de la terra per autoabastir-se.

Principals aportacions de l’agricultura primitiva

Les seves principals aportacions van ser la pròpia pràctica agrícola. Aquesta va permetre el naixement de les societats agrícoles i, amb això, el desenvolupament de les primeres civilitzacions.

Agricultura a l’antiga Roma

Amb l’aparició de l’agricultura, com dèiem, sorgeixen les primeres civilitzacions i donen lloc als grans imperis. Entre aquests imperis hi ha l’Imperi romà.

L’Imperi romà va fer grans aportacions al desenvolupament de l’agricultura. Entre aquestes aportacions, van aprofundir en l’ús del bestiar per llaurar les terres, així com l’ús d’eines que permetien un esforç menor per a l’home i una productivitat més gran. L’arada romà n’és una mostra, o l’ús d’abonament.

A més, els romans també van introduir sistemes de regadiu molt desenvolupats. Entre aquests destaca l’avenç del molí, les tècniques de regadiu, els aqüeductes, entre altres sistemes que van permetre el desenvolupament d’aquesta disciplina.

Principals aportacions de l’agricultura a l’antiga Roma

Com hem comentat, les principals aportacions van ser les tècniques per treballar la terra, com l’arada romà, així com la introducció d’eines, com el molí, i sistemes de regadiu més eficients i eficaços.

Agricultura a l’Edat Mitjana

Durant l’edat mitjana, destaquen dues etapes amb grans contribucions a la pràctica agrícola.

Aquestes etapes a què fem referència són l’etapa feudal i l’etapa de l’Islam i la seva contribució.

Per això, dividim la història de l’agricultura durant l’Edat Mitjana en aquests dos subperíodes, i són els que més contribueixen a la pràctica agrícola.

Agricultura de l’Islam

Tot i que l’Imperi romà, així com altres societats, van implementar eines com l’aqüeducte, o altres estris que van fomentar l’avenç de l’agricultura, no és fins ara quan l’agricultura torna a experimentar un altre gran canvi a les societats.

Hem de dir, doncs, que la revolució agrícola durant l’Islam va ser una era de descobriments, tant en matèria d’utensilis com de tècniques de producció.

La sínia, el molí hidràulic i de vent, i la presa, són algunes de les innovacions que van portar aquestes societats. I tot això, en addició una relació de tècniques que van donar lloc al que coneixem com a «sistemes agrícoles avançats».

Agricultura feudal

El feudalisme va ser un sistema que deu la fama, en part, a l’agricultura. Els senyors feudals alimentaven la població als feus amb la producció agrícola, per la qual cosa parlem d’una pràctica elemental per a la subsistència d’aquestes societats. A més, la freqüent activitat bèl·lica en aquest període va fer de l’excedent una necessitat per al desenvolupament de la divisió del treball.

Per això, en aquesta etapa es van desenvolupar nous avenços tècnics com l’arada de ferro, així com elements tècnics com la rotació triennal. Aquests canvis van permetre maximitzar la producció i generar prou excedent que aquesta societat necessitava.

Entre aquestes innovacions ocupa un lloc molt important la introducció del guaret, una tècnica emprada en aquesta fase de la història, permetent a les terres regenerar els nutrients que perdien a la fase d’explotació.

Principals aportacions de l’agricultura a l’Edat Mitjana

L’agricultura durant l’edat mitjana va viure canvis molt destacables. Pel que fa a l’aportació del feudalisme, trobem l’arada de ferro, així com la rotació triennal que, juntament amb el guaret, deixen una gran contribució per a aquesta activitat econòmica.

Mentre que, pel que fa a l’agricultura durant l’Islam, parlem de ferramentes com el molí, la sínia, la presa, així com altres mecanismes que van permetre l’avenç d’aquesta pràctica agrícola.

Agricultura a l’Edat Moderna

Fa referència a l’etapa en què es recull una transformació més gran de l’agricultura al llarg de la història. L’inici d’aquesta transformació comença al segle XVIII, amb l’arribada de la Revolució Industrial, i s’acaba al segle XIX.

Parlem, doncs, de canvis tècnics i canvis legislatius que van permetre un gran avenç en aquesta disciplina.

Pel que fa als canvis tècnics, aquesta etapa va permetre l’augment de la producció i, per tant, l’excedent. D’aquesta manera, es va generar una comercialització més gran, així com una professionalització més gran d’aquest sector. Així, doncs, s’estima que la producció es va incrementar fins a un 90% amb l’aparició d’aquestes tècniques, així com la maquinària desenvolupada durant la Revolució Industrial.

No obstant això, també hi influeixen molt els canvis en la legislació, reformes en què es va permetre que les terres deixessin de ser públiques, permetent-ne la propietat privada. I és que aquests canvis en la regulació van fer aquesta pràctica una activitat més afavoridora per als terratinents, fomentant així la inversió.

Agricultura i Revolució industrial

Com es comentava, la revolució industrial ocupa un lloc destacat en aquesta etapa de la història de l’agricultura. Sense aquesta Revolució industrial, moltes de les màquines que permetien obtenir aquests nivells de producció, així com l’aplicació d’aquesta regulació més afavoridora, no haguessin existit.

Principals aportacions de l’Edat moderna a l’agricultura

Entre les principals aportacions, trobem la regulació més afavoridora per als terratinents, així com la industrialització de l’agricultura que, amb la introducció de maquinària i eines industrials, van permetre la professionalització d’aquesta activitat.

L’agricultura a l’edat contemporània

En aquesta etapa, destaquen la revolució verda i el moviment agrícola sostenible i ecològic.

La revolució verda fa referència al canvi que experimenta l’agricultura des de la darrera revolució agrària. Aquesta revolució fa referència als canvis que implementa l’agricultura i que es desenvolupen entre els anys 1960 i 1980 als Estats Units, així com altres països. Aquests canvis són l’adopció d’una sèrie de pràctiques, així com de tecnologies que permeten una producció agrícola en terrenys poc fèrtils o, fins i tot, extrems.

Parlem, doncs, d’una revolució en què es tractava d’estendre l’agricultura en terrenys on, prèviament, no s’hauria generat cap collita. D’aquesta manera, es permet la pràctica agrícola a tot el planeta.

I de la mateixa manera, tenim l’agricultura ecològica, un moviment que, per fer de la pràctica agrícola una pràctica més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, utilitza mètodes no contaminants per a l’extracció de la producció.

D’aquesta manera, aquest moviment implementa criteris mediambientals a la pràctica agrícola, i revisa tots els mecanismes que s’han anat introduint al llarg de la història. Això, per tal de veure el seu impacte al planeta i la sostenibilitat del mateix.

Principals aportacions de l’agricultura a l’Edat Contemporània

Entre aquestes aportacions, destaquen els canvis que permeten la pràctica agrícola en terrenys poc fèrtils, que també són, moltes vegades, territoris més empobrits. D’aquesta manera, es permet una activitat econòmica que els pot ajudar a desenvolupar-se i obtenir aliment.

Mentre que, per altra banda, es valoren molt els avenços en matèria ecològica. Doncs molts dels adobs i pesticides que s’han implementat al llarg de la història, amb el pas del temps, també haurien estat els causants de nombrosos desastres naturals.