Les fraccions pròpies són les que tenen un numerador que és menor que el denominador. És a dir, el número a la part superior és menor que el número de la part inferior.
Alguns exemples de fraccions pròpies són els següents:
Les fraccions pròpies es caracteritzen perquè són equivalents a una xifra entre zero i unitat. Això, en termes absoluts, ja que la fracció pot tenir un signe negatiu. Vegem els casos següents:
Una fracció pròpia és el contrari a una fracció impròpia, que és aquella que tenen un numerador més gran que el denominador.
A més, hem de recordar que podem definir una fracció com la divisió d’un nombre en parts iguals. Es constitueix per dos nombres, tots dos separats per una línia recta o inclinada (almenys que la fracció sigui mixta). El número que va a dalt és el numerador, mentre que el que queda a sota rep el nom de denominador.
Característiques de les fraccions pròpies
Entre les característiques de les fraccions pròpies podem assenyalar:
- La fracció inversa a una fracció és una fracció impròpia.
- La fracció oposada una fracció pròpia és una altra fracció pròpia.
- A diferència d’una fracció impròpia, una fracció pròpia no es pot convertir en una fracció mixta (aquella que tingui un component sencer i un altre fraccional).
Ús de les fraccions pròpies
Les fraccions pròpies s’utilitzen per expressar una part d’un tot que és més gran. És a dir, representen la part d’una cosa.
Per exemple 1/4 d’hora vol dir que són una quarta part del que dura una hora. Així, equival a 60 minuts dividits entre quatre, cosa que és igual a 15 minuts.