Excedent del consumidor

L?excedent del consumidor sorgeix per la llei de rendiments decreixents. Això vol dir que la primera unitat que adquirim la valorem altament, però a mesura que anem adquirint unitats addicionals la nostra valoració va caient.

Tot i això, el preu que paguem per qualsevol unitat és sempre el mateix: el preu de mercat. D’aquesta manera, gaudim d’un excedent positiu de les primeres unitats que adquirim fins a arribar a l’última en què l’excedent serà zero.

En termes gràfics, l’excedent del consumidor es mesura com l’àrea sota la corba de demanda de mercat i per sobre de la recta del preu. La corba de demanda mesura la quantitat que estan disposats a pagar els consumidors per cada unitat consumida. Després, l’àrea total per sota de la corba de demanda reflecteix la utilitat total del consum del bé o servei. Si es resta a aquesta àrea el preu que paguem per cada unitat, se n’obté l’excedent del consumidor.

L’altra part que va des de l’excedent del consumidor fins a la corba d’oferta es coneix com a excedent del productor.

Aplicacions pràctiques de l’excedent del consumidor

L’excedent del consumidor s’utilitza en l’anàlisi cost-benefici de propostes reguladores o de programes de govern. Per exemple, ens referim a l’avaluació d’imposar un preu màxim a un producte.

En el cas plantejat, si el preu màxim fixat pel govern és més gran al preu de mercat sense intervenció, es reduirà l’excedent del consumidor.

Exemple d’excedent del consumidor

Vegem-ne un exemple. Suposem que un turista està caminant per una platja assolellada i té molta set. El primer got daigua que compra el valora en 4 euros. El segon got d?aigua el valora en 3 euros perquè ja no té tanta set. Després, el tercer got el valora en 2 euros i el quart en 1 euro.

Així, el preu de mercat d’un got d’aigua és 1 euro, de manera que el turista gaudeix d’un excedent del consumidor de 6 euros, que és la suma de la diferència entre la valoració de cada got d’aigua i el preu, ( 4 – 1) + (3-1) + (2-1) + (1-1).