L’eurodòlar és tot dipòsit en dòlars fora de territori nord-americà. Aquests diners no estan sota la jurisdicció de la Reserva Federal dels Estats Units, entitat que dirigeix la política monetària d’aquell país.
Els eurodòlars representen elevades sumes de diners arreu del món perquè el dòlar és la principal moneda de reserva. És a dir, és el mitjà de canvi més utilitzat en les transaccions internacionals.
Per aquesta raó, a nivell global, els grans inversors i empresaris dedicats al comerç exterior necessiten estalviar i/o finançar-se a la divisa nord-americana.
Origen de l’eurodòlar
L’origen de terme eurodòlar no està relacionat amb l’euro, sinó amb la guerra freda. Després de la segona guerra mundial, es van començar a constituir dipòsits en dòlars a bancs europeus, principalment per part d’inversors xinesos i soviètics.
Aquests homes de negocis cercaven estalviar en una moneda estable com la nord-americana. Tot i això, temien que els seus comptes en el sistema bancari nord-americà fossin confiscats. Això, com a represàlia davant accions hostils dels seus governs com la invasió de la Unió Soviètica a Hongria el 1956.
Contractes a futur d’eurodòlars
Els contractes a futur d’eurodòlars es comercialitzen al Chicago Mercantile Exchange (CME). Són transaccions on avui els bancs fixen la taxa d’interès per a un préstec que es concretarà en un període posterior.
Cal ressaltar que els contractes a futur d’eurodòlars representen una eina valuosa per als inversors perquè els permet protegir-se de les variacions en els tipus d’interès.
Per exemple, vegem el cas d’un contracte futur d’eurodòlars per US$ 10.000. Suposem que el tipus d’interès mensual és avui al gener en 0,8% i s’acorda una taxa d’1% per a un préstec que es concedirà a l’abril.
Si el tipus d’interès es dispara en tres mesos per sobre de l’1%, el deutor va adquirir el finançament a un cost menor. Tot i això, si la taxa cau sota l’1%, el negoci serà rendible per al creditor perquè rebrà més interessos.