S’anomena eurocrèdit operacions d’àmbit internacional mitjançant les quals una entitat o institució financera concedeix un crèdit a un individu, empresa, institució o govern i en una divisa diferent de la que estigui en curs en aquest territori.
Aquest tipus de crèdits o préstecs bancaris solen efectuar-se per mitjà d’eurodivises, és a dir, són els dipòsits valorats en moneda o divisa estrangera els que conformen els préstecs a lliurar en aquest tipus d’operacions bancàries.
Com passa amb el concepte d’eurodivisa, l’ús del prefix «euro» s’explica per l’origen i l’expansió a l’Eurozona d’aquest tipus de crèdits. Tot i això la definició s’ha mantingut amb el pas del temps i abasta qualsevol territori i moneda del món.
D’altra banda, el més comú a la vida econòmica és que els eurocrèdits siguin concedits sota uns venciments prèviament fixats i situats dins del mitjà i llarg termini. Un altre detall important d’aquest tipus d’operació va acompanyada del corresponent tipus d’interès variable que afecta la devolució del préstec. Aquesta taxa normalment s’estableix amb atenció als rendiments de les diferents monedes al mercat i la seva evolució, així com dels dipòsits valorats en aquestes.
És important destacar que els eurocrèdits tenen el requisit que el beneficiari hagi de ser un agent no pertanyent al mercat interbancari. Un exemple bàsic d’eurocrèdit és, per exemple, un préstec concedit per un banc francès valorat en dòlars, per exemple.
Eurocrèdit sindicalitzat
És força comuna la possibilitat que l’eurocrèdit sigui concedit per una associació o agrupació de bancs, prenent aquest fenomen la denominació d’eurocrèdit sindicalitzat.
Aquest tipus de crèdit normalment sorgeix com a resultat de buscar reduir riscos o, si més no, de repartir aquests entre les entitats participants, especialment si parlem de grans quantitats de diners a prestar.