Euroboni

Els eurobons tenen relació amb emissions fora de les fronteres del país d’origen, però no implica que el bo s’hagi emès a Europa o que estiguin anomenats en euros. No pas confondre amb bons estrangers.

Exemples d’eurobons:

• Bons emesos per una companyia xinesa, anomenats en iens i negociats fora del Japó.
• Bons emesos per Alemanya, denominats en dòlars americans i negociats fora dels Estats Units.

Característiques dels Eurobons

Les principals característiques dels eurobons són:

• Són instruments molt flexibles, ja que ofereixen als emissors la possibilitat d’escollir el país d’emissió segons el context regulatori, els tipus d’interès i la profunditat de mercat.
• Són instruments molt líquids, es poden comprar i vendre fàcilment.
• Els seus emissors són variats: firmes multinacionals, governs sobirans i entitats supranacionals.
• Són molt atractius per a companyies amb seu a països que no tenen mercat de capitals gran, encara que també impliquen risc de tipus de canvi.
• Hi ha un percentatge creixent d’emissions procedents de mercats emergents.

Relació dels eurobons amb Europa

D’altra banda, la segona perspectiva dels eurobons és que també són una proposta teòrica de la Comissió Europea per emetre deute públic mutualitzat o socialitzat per tots els països que formen part de la zona de l’euro o per alguna de les seves institucions. Aquestes emissions es farien a través del BCE, previsiblement.

Tot i això, són diversos els motius que impedeixen avançar cap al consens necessari per a la seva instrumentalització definitiva.

Causes que promouen la creació dels eurobons

La crisi de deute patit com a conseqüència de la crisi financera del 2007 va ser el brou de cultiu d’aquest plantejament. Els països perifèrics del sud d’Europa van perdre la confiança dels creditors davant la greu situació econòmica que travessaven i es van veure abocats a oferir els bons de deute públic a tipus d’interès molt elevats.

En solidaritat, la Comissió Europea el 2011 va proposar ajudar a disminuir els costos de finançament d’aquests països, mitjançant emissions de deute conjunt que estiguessin garantides per tota la Zona de l’euro, oferint més seguretat als inversors en comparació de les emissions nacionals independents.

Avantatges i països beneficiats

Els grans beneficiats serien Itàlia, Espanya, Portugal i, especialment, Grècia. L’emissió conjunta els proporcionaria els avantatges següents:

• Abaratar el seu deute en comparació de les emissions individuals.
• Comptar amb l’aval implícit de països molt solvents com ara Alemanya o Àustria.
• Pal·liar les enormes diferències de finançament entre els països integrants de la zona de l’euro.
• Aportar més estabilitat a la moneda única, substituint els rescats i grans desequilibris estructurals d’alguns membres -per això també s’anomenen "bons europeus d’estabilitat".

A més, la zona de l’euro sortiria enfortida en avançar en la integració econòmica.

Desavantatges i països perjudicats

Tot i això, també hi hauria països perjudicats, com Alemanya, Àustria, Països Baixos i Finlàndia, entre d’altres.

Els Estats del nord i el centre d’Europa, que partien d’economies més sanejades, es van oposar a la proposta de compartir risc i no van veure amb bons ulls haver de finançar el deute dels països amb desequilibris forts. Acceptar la proposta hauria significat per a ells:

• Mutualitzar el risc dels països del sud: En cas de produir-se la fallida d’algun país, la resta dels Estats s’hauria de responsabilitzar dels eurobons que aquest país hagués emès i tornar els diners als inversors segons les condicions de termini i interessos pactats .
• Haver d’assumir part del sobrecost que el mercat exigia als països del sud per emetre deute, reflectit a la prima de risc (la diferència entre el tipus d’interès del deute d’un Estat i un altre Estat de referència).
• Estrenyiment de l’spread de les primes de risc entre els Estats del centre i nord i els perifèrics en detriment dels primers, per als quals aquesta augmentaria.