Els deures dels administradors de les societats cotitzades són les directrius i obligacions que la Llei de Societats de Capital planteja a la normativa espanyola al respecte. Així, s’estableix la manera com les societats empresarials han de ser gestionades i dirigides.
En l’actualitat, els deures dels administradors de les societats cotitzades es troben inclosos a la Llei de Societats de Capital, més específicament al Capítol V del Títol VII, denominat “La responsabilitat dels administradors”.
A la legislació espanyola aquests conceptes s’han anat desenvolupant gradualment a través de les diferents actualitzacions normatives que aquest camp ha experimentat amb els anys. Els principals antecedents respecte als deures dels administradors es troben a la Llei de Societats Anònimes de 1951, amb les revisions corresponents en les dècades següents, i la Llei de Transparència de 2003, anterior pas abans de l’actual llei promulgada el 2014.
Amb la legislació actual, els deures dels administradors de les societats cotitzades i molts altres punts normatius han estat reforçats de cara a la senyalització i millora de les responsabilitats dels mateixos.
Bàsicament, els punts en què es basen aquesta sèrie de directrius en forma de deures són dos: el deure de diligència i el deure de lleialtat. A mesura que s’aprofundeix la llei, tots dos deures són explicats amb deteniment en diferents aspectes.
- Deure de diligència: Per llei, els administradors han d’exercir efectivament el seu càrrec, informar-se amb diligència i rapidesa sobre la marxa i el bon funcionament de la societat, nomenar i destituir directius, responsabilitzar-se de tasques de vigilància o supervisió de l’empresa i actuar de forma discrecional i d’acord amb la normativa vigent i els mateixos estatuts de la societat.
- Deure de lleialtat: Els administradors tenen l’obligació d’exercir aquest càrrec fent-ho com a fidels representants de la societat i portats per la bona fe. També és important la seva responsabilitat a l’hora de prendre decisions de manera que sigui beneficiós per a l’empresa i no per a ells mateixos. Dit d’una altra manera, evitant possibles conflictes d’interès.