Alguna vegada haurem escoltat : «No és la mateixa qualitat que quantitat». En aquesta afirmació trobem la principal diferència entre qualitatiu i quantitatiu, tots dos tractant-nos d’una referència a qualitat (qualitatiu) ia quantitat (quantitatiu), respectivament.
Dit d’una altra manera, quan parlem del concepte qualitatiu, d’acord amb la Reial Acadèmia Espanyola (per les sigles, RAE), parlem d’una qualitat, o relacionat amb una qualitat. En un estudi, l’anàlisi qualitativa estaria més relacionada amb una anàlisi més subjectiva, basada en variables que, en certa manera, no es poden mesurar de manera exacta. És a dir, de manera numèrica.
D’altra banda, quan parlem del concepte quantitatiu, d’acord també amb la RAE, parlem d’una quantitat, o alguna cosa relacionada amb una quantitat. En un estudi, l’anàlisi de variables que es poden mesurar de manera numèrica.
Així doncs, en resum, parlem de dos conceptes oposats. Mentre que un se centra en les qualitats i la qualitat, un altre fa referència a la quantitat. Per això, en un estudi, l’anàlisi qualitativa se centrarà en les qualitats que presenta l’objecte d’estudi, mentre que l’anàlisi quantitativa se centrarà en variables mesurables i que puguin ser expressades de manera numèrica.
Per tant, per entendre-ho millor, vegem la diferència entre qualitatiu i quantitatiu, així com les diferències principals trobades entre cadascun d’aquests mètodes d’anàlisi.
Diferència entre qualitatiu i quantitatiu
Així doncs, vegem-ne les principals diferències:
Anàlisi qualitativa
L’anàlisi qualitativa se centra en la comprensió dels fenòmens que es produeixen. Però, per a comprendre-la, utilitza dades narratives, se centra en l’estudi de la literatura, així com de les particularitats i les experiències individuals. En altres paraules, se centra en dades que no s’expressen de manera numèrica.
Entre aquestes dades que recull, l’anàlisi qualitativa se centra en les enquestes, les valoracions de clients, així com una altra sèrie de mètodes de recol·lecta de dades que ens ofereixen una visió qualitativa de l’objecte d’estudi.
L’anàlisi qualitativa, a més d’utilitzar-se per complementar el quantitatiu, s’utilitza per obtenir informació sobre un tema determinat. Gràcies a aquesta anàlisi, podem extreure moltes opinions i, si és certa, informació de més qualitat.
Atès que es tracta d’una anàlisi basada en informació que no s’expressa mitjançant números, parlem d’una anàlisi subjectiva. Una anàlisi subjectiva que, a més, no sol emprar un mostreig aleatori, ja que, atesa la dificultat, se sol seleccionar la mostra.
El mesurament no es pot estandarditzar, ja que no es troben dades numèriques que ho permetin. Així mateix, el mètode de recol·lectar dades és més flexible que el mètode quantitatiu.
Per mesurar les dades, analitzar-les i interpretar-les, cal saber que aquestes, a diferència de l’altre mètode, són més difícils d’analitzar. Així mateix, atès que es tracten de moltes dades que no podem homogeneïtzar, cal analitzar-les al llarg de l’estudi i podria portar-nos a contínues modificacions fins a finalitzar. Això, a més, ens porta a una situació en què les conclusions no són definitives fins que s’acaba tot el procés.
Anàlisi quantitativa
L’anàlisi quantitativa, com la qualitativa, se centra en la comprensió dels fenòmens que es produeixen. Però, per a la seva comprensió, utilitza dades numèriques, que ens permeten extreure la informació. En altres paraules, està basat en mesuraments més fiables, ja que utilitza un mètode d’anàlisi que ens permet identificar i quantificar el problema.
Per tant, parlem de dades que es poden expressar de forma numèrica. És a dir, enquestes, indicadors, estudis, observacions, ràtios, així com altres eines que ens permeten dir que parlem d’un estudi objectiu.
Per a la selecció de la mostra, i en tractar-se de dades, es pot fer de manera aleatòria. És a dir, no hem de tenir cap preferència, ja que les dades es poden homogeneïtzar de manera senzilla. Això és una cosa que també facilita el mesurament del problema, atès que es pot quantificar i es fa de forma estandarditzada. Alhora, també presenta un mètode de recol·lecció de dades més estructurat i inflexible.
Un cop acabat l’estudi, les conclusions tendeixen a ser més fiables, ja que són dades que s’extreuen de mètriques aplicades correctament. Mentre que, també, ens permet obtenir conclusions més ràpidament, un cop acabat l’estudi, pel fet que la informació, com dèiem, es pot homogeneïtzar i interpretar més còmodament.
En resum, parlem de dos enfocaments molt diferents, però que si es complementen ens permeten dur a terme un estudi força fiable.