El Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal (FED) són els dos bancs centrals més grans del món. Les funcions dels dos bancs són similars. Tot i això, les seves diferències són gegantines, començant pels objectius de la política monetària de cada banc.
Les polítiques que BCE i FED duen a terme influeixen prop de 700 milions de persones de les nacions més desenvolupades del planeta i les seves monedes són referència mundial.
Realitzarem una anàlisi de les diferències entre ambdós bancs centrals i la seva política monetària, començarem analitzant l’estructura de la seva organització com a institució monetària, seguit dels objectius de política monetària, de l’estratègia utilitzada i, finalment, de la instrumentació portada a terme per controlar aquells objectius per als quals ha estat dissenyada. Per això han estat elaborats diversos quadres comparatius perquè es pugui realitzar una anàlisi exhaustiva, d’aquesta manera el lector pot comprendre millor tota la informació exposada.
El Banc Central Europeu i Reserva Federal
El Banc Central Europeu és el banc central de la moneda única europea, l’euro. L’1 de gener de 1999, va començar una nova època amb l’adopció de la moneda única. Des de la seva creació, ha esdevingut la segona moneda més gran en termes econòmics després del dòlar dels Estats Units dAmèrica. La funció principal del BCE és mantenir el poder adquisitiu de la moneda única i, així, l’estabilitat de preus a la zona euro. El BCE controla l’oferta monetària i l’evolució dels preus.
La Reserva Federal és el banc central dels EUA des de l’any en què va ser fundat pel Congrés el 1913, amb la finalitat de proporcionar al país un sistema monetari i financer més segur, flexible i estable. Avui dia aquesta finalitat és duta a terme mitjançant quatre àrees (BOARD OF GOVERNORS OF THE FEDERAL RESERVE SYSTEM: " Purposes and functions "):
- Conduir la política monetària del país influint en les condicions monetàries i creditícies a l’economia amb l’objectiu d’aconseguir un creixement econòmic sostenible amb plena ocupació, estabilitat de preus i una taxa d’interès moderada a llarg termini.
- Supervisar i regular les institucions bancàries per garantir la seguretat, la solidesa de la banca, el sistema financer i, per protegir els drets de crèdit dels consumidors.
- Mantenir l’estabilitat del sistema financer i contenir el risc sistèmic que pot aparèixer als mercats financers.
- Proporcionar serveis financers al govern dels EUA, a les institucions de dipòsit ia les institucions oficials estrangeres, jugant un paper important al sistema de pagaments de la nació.
Com a institució monetària ambdós bancs centrals estan estructurats de forma similar, encara que la instrumentació estigui descentralitzada als Bancs Centrals Nacionals (BCNs) per al cas del BCE i centralitzada a la Junta de Governadors i el Federal Open Market Committee (FOMC) per al cas de la FED.
La diferència més apreciable al voltant de la comparació de les dues polítiques monetàries rau en els objectius que cada banc central persegueix i que realment defineixen la seva manera d’actuar. El Banc Central Europeu té un sol objectiu, i és l’estabilitat de preus, fixant-lo quantitativament en un 2%. És un objectiu de caràcter primordial davant dels objectius compartits del Sistema de Reserva Federal. Molt lligat amb això, l’estratègia de política monetària també té clares diferències. Mentre el BCE la té clarament definida mitjançant la definició de l’objectiu últim en termes quantitatius i basada en dos pilars, la Reserva Federal es recolza en una gran quantitat d’indicadors que defineixen la seva estratègia, visiblement no delimitada.
