El dret objectiu fa referència a les normes jurídiques en general i el dret subjectiu és el poder que tenen els ciutadans com a titulars dels drets concedits pel dret objectiu a procedir sobre aquests drets per a satisfacció dels interessos propis.
El dret està format per dret objectiu i dret subjectiu. Aquests conceptes no són contraposats sinó que es complementen per crear lordenament jurídic dun Estat. No hi ha possibilitat que hi hagi un dret objectiu que no concedeixi drets, ni un dret subjectiu que no depengui duna normativa. Es necessiten mútuament.
Mentre que el dret objectiu fa referència a les normes i les regles que regulen la vida quotidiana de les persones, el dret subjectiu fa referència a les facultats que neixen per als ciutadans per exercir els drets que conté el dret objectiu.
Així, per exemple, el dret subjectiu és un dret de decisió de les persones per procedir amb el dret. Però, perquè la persona tingui la possibilitat de decisió sobre el dret o bé jurídic que és titular, el dret objectiu ha d’haver regulat la licitud d’aquesta possibilitat d’actuació amb el dret.
Exemple
Per comprendre millor aquesta diferència, vegem-ne alguns exemples:
El dret de propietat, és a dir, el dret sobre una casa, és un dret subjectiu. El titular daquest dret podrà actuar per satisfer els seus interessos a través daquest dret de propietat, venent-lo, modificant-lo, etc. Però les limitacions a aquest dret subjectiu es troben dins un codi legislatiu que és el dret objectiu.
Per tant, aquest dret subjectiu -> Dret de propietat està recollit en un dret objectiu -> Codi Civil.
El dret a la llibertat d’expressió és un altre dret subjectiu que el titular d’aquest dret pot utilitzar pel seu bon entendre dins dels límits que s’hagin establert i on s’estableixen aquests límits? Al dret objectiu.
Per tant, aquest dret subjectiu -> Dret de llibertat d’expressió està recollit en un dret objectiu -> Constitució.
El dret als recursos són drets subjectius. Una persona pot recórrer aquelles resolucions administratives o judicials sempre que estigui previst en una norma. És a dir, al dret objectiu la possibilitat de recórrer.
Per tant, aquest dret subjectiu -> Dret de recórrer està recollit en un dret objectiu -> Codis processals.
El dret que les persones contreguin matrimoni és un dret subjectiu. Podem triar casar-nos o no (no és obligatori, sinó que és una potestat o facultat). Ara bé, si es tria casar-se, caldrà seguir les regles estipulades al dret objectiu (codi civil). Per exemple, respectar el nombre de testimonis per a la validesa, tenir l’edat adequada, etc.
Diferència entre dret objectiu i subjectiu
En aquesta taula podem veure les principals diferències:
