Democràcia

La democràcia és un model de govern en què el poder decisori en matèria econòmica, política i social recau sobre la població. Aquesta utilitza aquest poder per triar els seus representants i conformar institucions.

Democràcia

En democràcia, la direcció que pren un determinat territori o país és establerta per mitjà de majories socials existents entre la població que el compon.

Aquestes representacions populars es poden originar per mitjà de sufragis i votacions de diverses formes. Això, com a eleccions territorials i nacionals per a lelecció de parlaments o lús dun referèndum per a una temàtica en particular.

Habitualment es distingeix entre democràcia directa (per mitjà de consultes o referèndums es duu a terme una elecció) o indirecta i representativa (s’empra una votació o consulta pública per triar representants públics que, d’ara endavant, s’encarregaran de la tasca d’administració de l’estat) i govern).

Per mitjà de models d’Estat democràtics és possible assegurar la convivència entre diferents grups socials en un mateix país, recollint-ne les diferències de manera social i política i veient-ne defensats els interessos en forma d’una legislació, com ho és una constitució.

Origen i història de la democràcia

L’origen i la història de la democràcia se situa a l’Antiga Grècia, específicament a Atenes. Però era un sistema molt diferent de l’actual ja que només participaven de les decisions els homes lliures i que no fossin estrangers. Només aquests eren considerats ciutadans, quedant excloses les dones, els esclaus i els qui no fossin atenesos.

La democràcia atenesa es va instaurar al segle VI AC. A més, es va caracteritzar per la participació directa dels ciutadans a través d’una assemblea des d’on es prenien les decisions. És a dir, no era un sistema representatiu com el que tenim ara als parlaments.

Els models de govern en democràcia han anat patint una evolució, en la mesura que el concepte de ciutadania s’ha desenvolupat i els totalitarismes han disminuït al mapa global progressivament.

Això és observable en la manera com el ventall democràtic ha anat incloent de forma progressiva nous nuclis socials. Això, des del concepte de ciutadans poderosos i terratinents al de nous burgesos, ampliant l’àmbit de renda necessària per al vot segons avançava la història i les societats.

Cal remarcar que un altre punt de fallida en la història de la democràcia van ser les revolucions que es van desenvolupar a partir del segle XVIII a Europa. Aquestes van portar com a conseqüència la caiguda dels règims absolutistes que concentraven el poder a la figura del monarca. Potser el referent més conegut és la Revolució Francesa del 1789, però existeix també l’antecedent de la revolució anglesa del segle XVII que va tenir com a resultat la limitació dels poders del rei.

La democràcia en el context contemporani

L’aparició de sobiranies nacionals i populars va empènyer, després de la Il·lustració al segle XVIII, a l’expansió i calat de la democràcia a la majoria de societats, especialment a occident.

Cal recordar que la il·lustració va ser un moviment intel·lectual basat en la raó on es van començar a qüestionar paradigmes preestablerts. Així, van sorgir idees llavors eren revolucionàries, com que no haurien d’existir persones que per herència tinguin el dret a dirigir una nació.

Des de les darreres dècades, amb l’incipient paper protagonista de la dona en la configuració de les societats modernes i les seves democràcies, s’ha aconseguit el sufragi universal.

En aquest sentit, per concepte la democràcia es posiciona davant de models totalitaris com són les dictadures feixistes o comunistes, així com altres formes absolutes de poder com l’autocràcia.

Tot i això, hem de tenir en compte que les democràcies poden enfrontar amenaces com el populisme. Així, poden existir mandataris que arribin al govern via eleccions, però que després prenguin accions per perpetuar-se al poder amb l’aval del poble, i/o mitjançant una maquinària que permeti el control de les institucions democràtiques i de tots els poders de l’Estat .

Característiques de la democràcia

Les característiques i principis de la democràcia són les següents:

  • Hi ha una constitució on s’estableixen els drets i els deures dels ciutadans, així com la forma de funcionament dels poders de l’Estat.
  • Divisió de poders, a diferència de l’absolutisme que concentra tots els poders al monarca.
  • Tots els ciutadans tenen dret a ser votats ia votar directament pels seus governants o pels representants que n’elegiran. L’elecció, particularment del president de govern, pot ser directament o indirecta, a través de representants.
  • El sufragi és universal, ja no es limita només a homes oa una certa minoria amb privilegi, n’hi ha prou amb la majoria d’edat.
  • Presència de diferents partits polítics que competeixen per representació al Parlament, i que també competiran per qui dirigirà el Poder Executiu. És a dir, hi ha pluralisme polític.
  • Alternança al govern, de manera que un sol president o partit polític no romangui en el poder de forma indefinida.
  • Els poders de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial) no només estan separats, sinó que són independents i un funciona com a contrapès de l’altre.
  • Llibertat de l’expressió de la ciutadania i la llibertat de premsa.
  • Protecció dels drets humans.

Tipus de democràcia

Els principals tipus de democràcia són:

  • Democràcia directa: És un sistema polític on les decisions les prenen els ciutadans mitjançant el vot en una assemblea. Va ser aplicat a l’Antiga Grècia, però seria inviable actualment, atès que s’hauria de reunir tots els ciutadans d’una nació perquè votin per cadascuna de les lleis que els governaran,
  • Democràcia indirecta o representativa: El poble escull els seus representants, mitjançant sufragi, i són aquests els qui prenen les decisions.
  • Democràcia semidirecta: Combina els dos sistemes anteriors ja que, encara que el poble escull els seus representants, té el dret a decidir sobre certs assumptes. Això, mitjançant mecanismes com un referèndum o un plebiscit.
  • Democràcia parlamentària: Els ciutadans elegeixen els seus representants al Poder Legislatiu i són aquests els que nomenen el cap de govern. És a dir, a diferència de la democràcia indirecta, el poble cedeix el dret a triar qui dirigirà el Poder Executiu.
  • Democràcia parcial: Tot i que hi ha llibertat d’expressió i eleccions, els ciutadans tenen accés limitat a informació sobre les accions dels seus governants.
  • Democràcia liberal: Sol entrar en aquesta categoria tota democràcia on hi ha una constitució i es respecten els drets i llibertats dels ciutadans. A més a més, es garanteix l’alternança de poder.

Avantatges i desavantatges de la democràcia

Entre els avantatges de la democràcia podem destacar:

  • Permet escoltar la veu de tots els ciutadans. Aquests participen de la presa de decisions, ja sigui de manera directa, per exemple, a través d’un referèndum, o de manera indirecta, votant pels seus representants al Legislatiu, per exemple.
  • Les minories poden assolir representació i protecció.
  • Es permet debatre públicament els temes dinterès del país.
  • Hi ha contrapesos entre els diferents poders de l’Estat, evitant que es concentrin les atribucions en una sola persona o partit polític.
  • Permet que els ciutadans expressin el desacord amb l’opinió dels seus governants.

Així mateix, la democràcia mostra alguns desavantatges:

  • Poca celeritat en prendre algunes decisions si la ciutadania o els seus representants no aconsegueixen posar-se d’acord.
  • En certes circumstàncies, la majoria pot imposar les seves opinions, deixant de banda les minories.
  • No sempre es trien els ciutadans més aptes com a governants.
  • Les conteses polítiques poden generar polarització, és a dir, les persones tendiran a recolzar bàndols contraris. Això, tot i que es pot suposar que la majoria de les persones no tenen posicions extremes.
  • Els grups de poder, o certes persones en particular, poden utilitzar per a política per al seu benefici. És a dir, es pot generar corrupció.

Exemples de democràcia

Hem esmentat alguns exemples de democràcia, com a l’Antiga Grècia. Un altre exemple podria ser els Estats Units, que no esculli el president de manera directa, però sí el Parlament.

Així mateix, tenim països on hi ha una monarquia, però aquesta no exerceix un poder efectiu. Així, la ciutadania tria democràticament un Parlament que, alhora, designa un cap de govern. Exemple: Regne Unit.