Deflació

La deflació és una contracció de l‟oferta monetària en una economia, que pot provocar una baixada general dels preus d‟una economia. És a dir, el contrari de la inflació.

Deflació

La disminució dels preus succeeix com a resultat de la reducció de l’oferta monetària, que augmenta el valor de la moneda, incrementant així el poder adquisitiu. Amb la mateixa quantitat de diners podem comprar més coses. Quan hi ha deflació de preus, els béns i serveis disponibles en una economia baixen de preu. En altres paraules, els productes es tornen més barats.

A la teoria econòmica, la deflació és la reducció de l’oferta monetària. El seu efecte immediat sol ser la deflació dels preus. Per això, col·loquialment se sol utilitzar el concepte de deflació per denominar la baixada generalitzada dels preus de béns i serveis. Com que el nostre objectiu és simplificar l’economia, anomenarem deflació a la baixada generalitzada dels preus.

Causes de la deflació

La deflació només té dues possibles causes:

  • Demanda reduïda Quan en una determinada economia la demanda es redueix, els preus tendeixen a reduir-se generant deflació.
  • Excés d’oferta : Per contra, quan es produeix un increment de l’oferta que no és capaç d’absorbir el mercat, es produeix una reducció dels preus.

Conseqüències de la deflació

Entre els diferents efectes de la deflació, destaquem els més importants:

  • Desincentiva el consum : El consumidor considera que és millor esperar que comprar, ja que els preus baixen.
  • Augmenta l’estalvi: És causat perquè els diners estalviats tindran més valor en el futur que en el present.
  • S’incrementa el valor real del deute Quan el valor dels diners s’incrementa, s’incrementa el valor real del deute.
  • Augmenta la desocupació : Això és degut a una reducció dels ingressos de les empreses.

Deflació i llei d’oferta i demanda

La deflació de preus no només sorgeix per la contracció de l’oferta monetària, sinó que també es pot produir quan l’oferta de béns i serveis en una economia és més gran que la demanda. Per tant, per poder vendre tots els productes, els empresaris es veuen obligats a disminuir els preus.

Això pot produir-se per una disminució de la demanda resultat d’una contracció de l’economia. Provocada, per exemple, per por d’una recessió econòmica que redueixi la demanda de béns i serveis, cosa que és negativa per a l’economia.

Però també es pot donar com a resultat un augment de la producció, que provoca que la quantitat disponible de béns i serveis augmenti més ràpidament que l’oferta monetària, portant a un excés d’oferta monetària. En aquest cas, la deflació és beneficiosa per a l’economia. En resum la deflació, evoluciona (entre altres factors) en funció de la llei d’oferta i de demanda.

Avantatges de la deflació

En baixar els preus dels béns i serveis, si es mantenen els salaris, augmentarà la quantitat de coses que es poden comprar amb el mateix salari, és a dir, augmentarà el poder adquisitiu. En succeir això, els empresaris decideixen invertir més en béns de capital i menys en treballadors, produint un desplaçament de l’ocupació a feines més productives i de més valor afegit.

A més, la deflació fomenta l’estalvi, cosa que provoca que segueixin baixant els preus i es consumeixi menys. Aquest estalvi a més farà que hi hagi més diners per prestar (més oferta de diners), cosa que provocarà que baixin els tipus d’interès.

La deflació compensa els desajustos dels cicles econòmics i de pujades massa elevades dels preus. Com a conseqüència del cicle expansiu d’una economia, moltes vegades es produeixen pujades exagerades dels preus, que van afavorir els venedors. Per això una deflació de preus serà un ajust que porti els preus a un equilibri, afavorint així els compradors.

Inconvenients de la deflació

A simple vista podríem pensar que és bona, que per a la nostra butxaca seria millor, atès que amb la mateixa quantitat de diners es podria adquirir una quantitat més gran de béns. Tot i això, la deflació crea una espiral viciosa de caiguda de preus, salaris i producció, que en moltes ocasions perjudica les economies, podent crear o aguditzar recessions.

La deflació pot ser perillosa perquè genera un cercle viciós de baixada de preus i això fa que el consum de l’economia s’estanqui. Les empreses disminueixen la producció perquè hi ha menys consum i, per tant, es veuen obligats a acomiadar treballadors. Això produeix alhora menys consum i una altra un excés d’oferta, que provoca que tornin a baixar els preus. Això és el que es coneix com a espiral deflacionista.

La deflació és un problema d?expectatives dels preus futurs. Si un banc central anuncia que els preus baixaran, els agents que hi actuen decidirien posposar les seves compres fins que aquesta baixada de preus fos real, atès que pensarien, ¿per què comprar avui si demà serà més barat?

Per aquesta raó, els bancs centrals de tot el món es marquen com a objectiu la d’estabilitat de preus, buscant una inflació al voltant del 2% (difereix segons els bancs centrals, però mai no s’acosta gaire a 0).

Una inflació excessiva és dolenta, però encara és més perillós caure en deflació, d’aquí l’esforç per part dels bancs centrals d’obtenir sempre una inflació baixa però positiva. A causa, fonamentalment, que la deflació és un dels temors més grans de qualsevol responsable econòmic d’un país, perquè provoquen crisis econòmiques de llarga durada.

Exemple de deflació

L’exemple més clar de deflació és el Japó. Entre els anys 2008 i 2013 els preus van decréixer de manera constant.

Tot i que és un fenomen amb moltes causes, el factor principal va ser la cultura de la societat japonesa. El Japó és un país amb una població molt envellida, conservadora i amb una mentalitat molt important d’estalvi.

És a dir, es va produir deflació per una escassetat de demanda.