Cost ecològic

El cost ecològic generalment es produeix durant el procés productiu, els accidents, lerror humà involuntari, negligència, entre altres. I es pot expressar en un valor monetari.

La societat i els ecosistemes són els més afectats davant d’un impacte ambiental negatiu. Per conèixer la magnitud del dany es fa servir el cost ecològic.

Registre de cost ecològic

Per poder prevenir, disminuir o reparar la pèrdua de recursos naturals cal dur-ne a terme el mesurament. Es pot dur a terme mitjançant balanços que mostrin la situació i les despeses en què cal incórrer per poder restaurar els recursos naturals; això amb certes limitants ja que hi ha recursos que es perden i no és possible restaurar, com ara l’extensió d’espècies.

És possible portar un registre del cost ecològic del medi afectat, per exemple:

• Contaminació atmosfèrica.
• Degradació del sòl.
• Esgotament d’hidrocarburs.
• Esgotament daigua subterrània.
• Contaminació de laigua.
• Esgotament de recursos forestals.

També és possible mesurar el grau d’esgotament i la degradació ambiental per diferents sectors d’activitat econòmica.

Cost de reposició ecològic

És un mètode mitjançant el qual s’estima quin és el cost total de reposar el dany aproximant-se al valor del bé ambiental.

Per exemple, el valor en hectàrees de bosc necessàries per sumir el CO2 provocat pel consum energètic d’una persona en un any.

Costos de protecció ambiental

Alguns casos en què, derivat de l’activitat humana, s’incorre en costos per a la protecció del medi ambient són:

• Gestió de residus.
• Protecció de l´aire.
• Gestió daigües residuals.
• Protecció i restauració de terres.
• Protecció de laigua subterrània.
• Investigació i desenvolupament.
• Protecció de la biodiversitat.

Els costos ecològics han de recaure en qui ho provoca o qui genera impacte negatiu. No obstant això, no sempre és així a la pràctica, ja que en ocasions se’n desconeix el causant i al final és la societat la que assumeix els costos.

Les empreses i el cost ecològic

Atès que el cost ecològic està relacionat amb el procés de producció i amb el cicle de vida del producte; és a dir, la seva vida útil; llavors es converteix en una deixalla, la qual haurà d’ocupar un lloc. És per tant important que es tingui present tant per les empreses com pels consumidors la valoració dels cicles de vida del producte. Les empreses poden planejar que els seus productes tinguin més usos en concloure la seva funció principal i els consumidors fer una compra informada i enfocada a un consum responsable.

En aquest sentit si els productes el procés de degradació dels quals és curt, tenen un menor impacte des del punt de vista ecològic, perquè no ocuparan espai i no afectaran amb la seva presència i amb el seu lent deteriorament altres ambients diferents on es va produir o es va consumir .

Les empreses tenen la responsabilitat de complir normes ambientals, establertes per institucions de control. D’altra manera, enfrontaran costos de restauració de danys ambientals, multes, sancions o fins i tot el tancament per no portar bones pràctiques en aquest tema.

És per això que han d’assumir costos com ara prevenció, costos per falles internes i/o correcció ambiental. Això els pot ocasionar reprocessos, costos per les deixalles que produeixen, tractament adequat de deixalles i costos per temps ociós.

Importància de conèixer el cost ecològic

És fonamental que es conegui el cost ecològic per estar en possibilitats de prendre decisions com planificar, pressupostar i administrar els recursos naturals.

No obstant això, assumir el cost implica que tingui un efecte en el procés econòmic perquè davant d’un increment en els costos de producció, necessàriament tindrà un increment en el preu final dels productes, si aquests són inelàstics, llavors l’efecte esperat serà que es redueixi la quantitat demanda daquests béns. En cas que aquests béns gaudeixin d’un subsidi per a la compra llavors seguirà traslladat el cost ecològic al futur i amenaçant la sostenibilitat dels ecosistemes, la producció i consum serà per tant ineficient.

És per això que per a molts experts cal internacionalitzar el cost ecològic de manera que part del preu d’un producte es destini a la restauració ambiental i una altra a la investigació de fonts alternatives d’energia. Això és el que alguns economistes en diuen “sustentabilitat forta”.