Cost d’eficiència

El cost deficiència o cost deficiència és la pèrdua econòmica causada per una assignació ineficient dels recursos.

Cost d'eficiència

El cost deficiència també se sol anomenar pèrdua irrecuperable deficiència i pot passar quan el mercat dun bé o servei no es troba en el seu equilibri de mercat. El cost d’eficiència es caracteritza perquè la pèrdua generada a una part de la transacció no és compensada pels guanys més grans que pugui obtenir l’altra.

Exemples de costos deficiència

  • Monopoli : Quan hi ha un monopoli es produeixen menys unitats i es cobra un preu més alt que en l’equilibri de competència. No obstant això, la pèrdua d’eficiència no es reflecteix en el preu més gran que enfronten els consumidors sinó que ve del fet que es deixen de produir unitats que els consumidors valoren i estarien disposats a pagar-hi el preu de mercat.
  • Impostos Quan s’aplica un impost sobre un bé o servei generalment augmenta el preu que enfronten els consumidors i cau el que perceben els oferents. Com a conseqüència es redueix la producció i la venda del bé. La pèrdua d’eficiència generada per l’impost ve del fet que hi ha transaccions que són valorades i es deixen de fer mentre que el govern no pot recaptar per les vendes que no es van fer.
  • Preus topall i controls de lloguer: descoratja l’oferta quan els consumidors estaven disposats a pagar pels béns o serveis. Els controls de preus perjudiquen tant venedors com compradors.
  • Salari mínim: descoratja la contractació de treballadors, sobretot els menys qualificats.

En molts casos, la pèrdua d’eficiència es pot mesurar gràficament. Així, per exemple, en el cas del monopoli, la pèrdua d’eficiència es mesura com l’àrea que resulta de la diferència entre la situació de competència perfecta i l’equilibri de monopoli.

Quan el mercat passa d’un equilibri competitiu a un de monopòlic, part de l’excedent del consumidor és traspassat al monopolista però hi ha una pèrdua d’eficiència que correspon al valor de les unitats que es van deixar de vendre.