Cost d’agència

Els costos d‟agència són els que sorgeixen a causa del conflicte d‟interessos entre principal i agent.

Cost d'agència

El principal és la persona que contracta i l’agent és contractat. Aquest exerceix la seva tasca en nom del primer. Per tant, tant agent com principal poden ser un individu o organització de qualsevol índole.

Característiques del problema

Un principal pot estar interessat a contractar una altra persona perquè exerceixi activitats per ell per diferents raons. Per exemple, podria considerar que no està prou facultat per fer-ho per ell mateix. També podria estar motivat a realitzar altres activitats sense descuidar les altres responsabilitats.

Independentment de l’anterior, el contracte genera costos, ja que el principal no té informació perfecta de la contrapart. Un exemple d’aquesta situació és quan els accionistes d’una empresa contracten gerents perquè la dirigeixin. D’una banda, els accionistes poden estar interessats en la maximització del preu de les accions per augmentar-ne la riquesa. De manera similar, estarien interessats en la repartició de més dividends. D’altra banda, els gerents estarien més interessats en el creixement i la consolidació de l’empresa. Això no necessàriament genera creixement en el preu de les accions o dividends més grans a curt termini. Per tant, es genera un conflicte sobre les prioritats de les parts involucrades.

Relació principal-agent

És comú que aquesta relació es formalitzi mitjançant un contracte. Això minimitza el risc de conflicte d’interessos, ja que el contracte ha de contenir els lineaments que regulen la relació.

En aquest sentit, es comprometen a cooperar en la realització de certes activitats. Això s’aplica per a l’administració d’una companyia, la reparació d’una casa o la contractació d’un broker, per exemple.

Com es pot reduir el cost d’agència?

Hi ha diferents mètodes que s’utilitzen per minimitzar els costos d’agència.

Alguns són:

  • Controlar les activitats de l’agent : Aquesta podria ser una solució quan les tasques són fàcils de mesurar i vigilar. Tot i així, com més complicat sigui controlar, més costos genera el seguiment. Per exemple, es poden establir objectius d’ingressos o nivells de producció.
  • Atorgar estímuls L’objectiu en aquest cas és aconseguir que agent i principal tinguin els mateixos interessos. Per exemple, mitjançant l’atorgament d’accions i opcions i el pagament de comissions. També es poden considerar remuneracions d‟eficàcia.

En general, el risc de conflicte es minimitza amb la reducció de la asimetria de la informació. És a dir, com més clars estiguin els interessos de l’agent, menys costos comporta la relació. A més, els incentius tenen l’objectiu que cada individu, a la recerca dels interessos propis, assoleixin l’objectiu del col·lectiu.