Contracte per diferència (CFD)

Un contracte per diferència o CFD (de l’anglès contract for difference) és un contracte on s’intercanvia la diferència entre el preu de compra i el preu de venda d’un actiu. Com ara una acció, però sense necessitat de tenir en propietat aquestes accions.

Contracte per diferència (CFD)

Un CFD es poden comprar o vendre. Si compreu un contracte de CFD, esteu comprant l’actiu subjacent (una acció per exemple). És a dir, està apostant que el preu pujarà i, per tant, si l’acció puja guanyarà. Com es diu a l’argot borsària, és llarg en aquest actiu financer.

Per contra, si ven un contracte de CFD està venent l’actiu subjacent. Venent un CFD està “apostant” que el preu del subjacent baixarà. És a dir, si l’acció baixa guanyarà. D’això se’n diu estar curt en aquest actiu.

Això vol dir que podem guanyar quan un actiu financer puja i quan baixa. És a dir, apostant a l’alça ia la baixa. Això no obstant, convé indicar que la inversió en CFDs comporta riscos.

Els CFDs són derivats financers OTC

Els CFDs són derivats financers OTC (Over The Counter). En altres paraules, no cotitzen a cap mercat organitzat. A més, no tenen data de venciment, cosa que els fa més atractius que els futurs financers.

Com els futurs financers, els CFDs liquiden els guanys diàriament a l’hora de tancament. Per prevenir els riscos d’impagament, s’ajusta la posició de CFD al preu que hagi tancat el mercat. Transferint, d’aquesta manera, els diners de la persona que ha perdut la que ha guanyat, i aquest preu és el punt de partida de l’endemà.

L’expansió de l’ús dels CFD

Fins fa relativament poc temps amb prou feines es coneixia aquest actiu. Actualment, però, és una de les formes d’inversió més esteses a tot el món. Es van crear als anys 50 pels fons de cobertura, però no han arribat fins al petit inversor fins fa pocs anys.

Actualment, s’estima que entre el 20% i el 40% de les inversions a la borsa de Londres són en CFDs. A Espanya es van començar a comercialitzar l’any 2007 i ja ocupen una gran part del mercat.

I per què els CFD s’han fet tan populars? Principalment perquè són molt senzills i podeu apostar a l’alça ia la baixa (més endavant veurem com). A més, tenen palanquejament financer i gaudeixen de molta liquiditat. Veurem què són exactament els CFDs.

Tipus de CFDs

Entre els principals tipus de CFD ens trobem amb els següents:

  • CFD sobre una acció: L’actiu subjacent és l’acció en qüestió La cotització del CFD és exactament la mateixa que la de les accions pròpies. L’inversor haurà de fer front a unes comissions a la compra ia la venda de CFD, igual que amb la compravenda d’accions. Per exemple: Comprar CFD de Telefónica SA.
  • CFD sobre un índex: L’actiu subjacent és un índex borsari. Per exemple, un CFD sobre l’Ibex 35. No hi ha una comissió explícita de compravenda, va implícita a la forquilla o spread. Els CFD sobre índexs són molt útils per invertir directament en un índex i així tenir una cartera diversificada sense haver de complicar-se fent una cartera pròpia.
  • CFD sobre matèries primeres: L’actiu subjacent és la matèria primera. Per exemple l’or. En aquest cas també és molt útil, ja que les quantitats mínimes per invertir en primeres matèries directament solen ser molt altes.
  • CFD sobre divises: L’actiu subjacent és una divisa en funció d’una altra, que sol ser el dòlar.

Drets i obligacions de l’inversor a CFDs

Als CFDs sobre accions, el comprador dels CFDs conserva els drets econòmics propis de les accions, com el cobrament del dividend net (a Espanya, el 81% del dividend). En canvi, el venedor de CFDs, en cas de repartiment de dividend, té l’obligació de pagar el dividend. Per tant, si ven CFD, encara que el preu de l’acció baixi el dia del repartiment del dividend, haurà de pagar el dividend i amb això es compensarà el guany obtingut per la baixada del preu de l’acció.

Els CFD no tenen els drets polítics de les accions, com el dret d’assistir a la Junta d’Accionistes. En el cas de CFD sobre índexs, matèries primeres i divises no hi ha cobraments ni pagaments addicionals per aquests conceptes, el broker corregeix el preu del subjacent directament, de manera que aquests factors es descompten implícitament.

Aquests tres tipus de CFDs comporten un cost de finançament per mantenir una posició oberta diàriament (punts swap).

Fiscalitat dels CFDs

Les plusvàlues obtingudes no porten associada retenció a compte. Tributen a la base imposable general de l’IRPF al tipus marginal del contribuent. Les liquidacions diàries es consideren guanys o pèrdues patrimonials.

Els CFDs estan autoritzats als següents països: Regne Unit, Hong Kong, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Singapur, Sud-àfrica, Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, Suècia, Noruega, França, Irlanda, Japó i Espanya. Als altres països, o bé està prohibit (Estats Units, per exemple) o no han començat a comercialitzar-se.

Avantatges i riscos dels CFD

Un CFD permet aconseguir beneficis amb les caigudes i gràcies a això es poden fer cobertures de risc. Un altre dels avantatges que ha fet als CFD tan populars és que són productes palanquejats, ja que no requereixen de tot el capital de l’operació per poder invertir en borsa. És suficient dipositar un percentatge del contracte en concepte de garanties. Aquest percentatge sol rondar el 20%, però fins i tot pot ser menor. Equival a una compra o venda a crèdit del subjacent.

Això comporta un risc en la inversió en CFD, el palanquejament exerceix un efecte multiplicador dels guanys i les pèrdues, fent els CFDs més arriscats que el subjacent sobre el qual operen. Per això, necessiten un fort seguiment de mercat, ja que les pèrdues poden superar la garantia inicial dipositada.

Exemple de compra de CFD sobre accions

Veurem la diferència entre invertir llargament en accions i en CFDs.

Accions

Compra 1.000 accions de BBVA a 8€

1.000 accions x 8€ = 8.000€

Ven tres dies després per 8,25€.

1.000 accions x 8,25€ = 8250€ – Guany = 250€

  • Rendibilitat de BBVA = 3,125% (8,25/8 -1)
  • Rendibilitat dels seus diners = 3,125% (250/8000)

CFD

Compra 1.000 CFD de BBVA a 8€: Per això diposita unes garanties del 20% = 1.600€ (Fixeu-vos que amb 1.600 euros està invertint el mateix que 8.000 euros en accions).

  1. Aquest mateix dia BBVA tanca a 8,15€. Al vostre compte us abonen en concepte d’ajustos per liquidació diària 150€ ((8,15 – 8) x 1000 accions). Així mateix, se us recalcularan les garanties que s’incrementaran fins a 1630€ (8,15 x 1000 accions x 20%), havent de dipositar 30 euros més com a garantia.
  2. Segon dia: BBVA tanca a 8,05€. per la qual cosa al vostre compte se li cobra 100 € ((8,15 – 8,05) x 1.000 accions). També se li recalculen les garanties que baixen fins a 1.610€ (8,05 x 1.000 accions x 20%), tornant al compte 20 euros.
  3. Tercer dia: Ven per 8,25€ 1.000 CFD x 8,25€ = 8.250€ Les garanties requerides li són retornades.
  • Guany = 250€
  • Rendibilitat de BBVA = 3,125%
  • Rendibilitat dels seus diners = 15,5% (250/1613)

Observeu que en haver palanquejament financer la rendibilitat de la nostra inversió és molt més gran. Si haguéssim comprat CFDs posant com a garantia 8.000€ el nostre guany hagués estat de 1.240€ (8000 x 15,5%). Per això mateix el risc és molt més gran amb CFDs, perquè si passés el contrari, és a dir, l’acció baixés de 8,25€ a 8€, invertint en accions la nostra pèrdua seria del 3,125%, però invertint en CFDs la nostra pèrdua és de 15,5%.