La comunicació passiva és la que impedeix que la persona manifesti les seves opinions, coneixements o suggeriments. No aporta idees concretes, ni amb claredat. Amb la posada en pràctica, es pretén evitar qualsevol tipus de confrontació.
La comunicació és essencial per a lésser humà. Gràcies a ella, les persones poden intercanviar informació i solucionar-ne els conflictes.
Hi ha diferents tipus de comunicació, entre ells, la comunicació passiva. Aquesta es caracteritza per evitar entrar en disputa quan s‟intercanvia algun tipus d‟informació.
La persona que posa en pràctica aquest tipus de comunicació no exposa allò que desitja, guarda els seus desitjos o suggeriments i això li acaba generant un gran desgast emocional.
La comunicació passiva origina malestar i frustració que es va incrementant al llarg del temps. Pot desencadenar crisis personals, psicològiques i potenciar la baixa autoestima.
Es recomana també llegir comunicació activa.
Quines són les característiques principals de la comunicació passiva?
Aquestes són les característiques principals d’aquest tipus de comunicació:
- Llenguatge no verbal submís: A l’hora de mantenir una conversa i comunicar-nos, també hi ha un llenguatge no verbal que es posa en pràctica durant aquest temps. A la comunicació passiva, aquest llenguatge sol ser d’evasió, submissió, postura en to de defensa. La persona evita mirar els ulls i abaixa el to de la conversa.
- No transmetre r desitjos: Una de les característiques principals daquest tipus de comunicació és el fet devitar transmetre desitjos o sentiments. Els individus que segueixen aquest patró de comunicació no ho manifesten de manera habitual.
- Evitar confrontaments: Encara que la persona no estigui d’acord amb allò que s’està posant de manifest, mai no es mostrarà contrària. Sempre donarà la raó en tot moment per evitar qualsevol confrontació durant la conversa.
- Demanar disculpes: Encara que tingui la raó, i per evitar qualsevol disputa, demanarà perdó.
Exemple de comunicació passiva
En una conversa entre diverses persones en què parlen sobre política, una utilitza un to de veu baix quan li toca el torn i evita mirar els ulls a la resta de persones. Es mostra encorbada i es manté distant en tot moment.
Està d’acord amb la resta, encara que en el fons no comparteix les opinions que manifesten, i intenta aïllar-se quan es presenta la mínima possibilitat. En aquest cas, estaria posant en pràctica una comunicació passiva.
Aquest tipus de comunicació sol ser utilitzat per la gent que té poca autoestima i no es valora gaire.
Comunicar-se així genera més malestar i farà que la persona eviti en tot moment manifestar allò que veritablement desitja.