La comunicació massiva és la que es duu a terme entre un únic emissor i un receptor conformat per un gran nombre de persones. La posada en pràctica de la premsa suposa un exemple clar d’aquest tipus de comunicació.
Hi ha diferents tipus de comunicació, entre ells, aquella anomenada massiva. Si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta forma de comunicar-se és el fet que el missatge el rep una gran quantitat de persones i és un únic emissor el que ho envia.
La comunicació massiva és pròpia dels mitjans de comunicació, grans empreses, entitats o institucions públiques. El seu objectiu principal és arribar al nombre més gran d’audiència possible.
En el procés de comunicació hi intervenen elements destacats per portar a bon port el missatge. Per exemple, emissor, receptor, canal i missatge. Són indispensables perquè es dugui a terme la comunicació.
Característiques de la comunicació massiva
Aquestes són les principals característiques de la comunicació massiva:
- L’audiència que rep el missatge és ampla. No es vol enviar una informació a un únic receptor, sinó que l’objectiu és que sigui un públic massiu.
- No es pretén una resposta directa per part del receptor, cosa lògica ja que es parteix del fet que és un missatge destinat a un gran nombre de persones.
- L’audiència pot estar conformada per persones de diferents rangs socials, edat, sexe o tendències polítiques. Per exemple, quan un mitjà de comunicació envia una notícia pot arribar a un públic heterogeni sense fer distinció del que s’ha esmentat anteriorment.
- L’anonimat de l’audiència n’és una altra de les característiques. Les persones que componen el públic a qui va dirigit el missatge són anònimes entre elles i també ho són per al medi.
Per què serveix la comunicació massiva?
El principal objectiu de la comunicació massiva és fer arribar a un gran nombre de persones un missatge o una informació determinada. Les institucions aprofiten aquest tipus de comunicació per fer arribar al públic notícies destacades o rellevants amb la pretensió d’aconseguir més abast.
El que és característic d’aquest tipus de comunicació és que hi ha un emissor i molts receptors que participen en el procés.
És una comunicació que té un gran abast, almenys aquesta és la pretensió, ja que s’utilitzen canals per afavorir que això passi, per exemple, la ràdio o la televisió.
Exemple de comunicació massiva
A la campanya de les eleccions per a la presidència, es durà a terme un debat a la televisió amb els líders de cada partit.
Es pretenen posar de manifest en aquest programa les idees i els valors de cada líder. Així, el debat serà retransmès per un mitjà massiu, per això l’objectiu és que arribi a una gran quantitat de persones perquè puguin conèixer de primera mà els objectius dels polítics que hi participen.
Això els ajudarà a prendre una decisió per votar a les eleccions. Aquest és un exemple de comunicació massiva. Es tracta d´un esdeveniment informatiu de gran interès, emès per un mitjà que permet arribar a un gran nombre de persones i orientat a una audiència composta per una gran varietat d´individus.