Comunicació intrapersonal

La comunicació intrapersonal és aquella en què una persona duu a terme una conversa amb si mateixa i, per tant, té el paper d’emissor i receptor en tot moment.

Comunicació intrapersonal

En altres paraules, es tracta d’un diàleg intern propi on un individu reflexiona sobre aspectes de la seva vida o informació externa

La comunicació intrapersonal és una cosa que duen a terme tots els éssers humans. Mantenir una conversa pròpia amb un mateix i de manera privada ajuda a reflexionar sobre determinats aspectes, crear un llenguatge interior, negatiu o positiu, i donar veu als pensaments propis.

Aquesta comunicació pot tenir diversos efectes depenent de lenfocament que utilitzi el propi individu. Per exemple, reflexiu, negatiu o positiu.

Molts pensaments negatius o creences limitants poden sorgir d’aquests diàlegs interns que mantenen les persones.

En altres ocasions, però, aquesta comunicació interna es porta a terme per generar ànim i positivitat cap a la pròpia persona.

Característiques de la comunicació intrapersonal

Aquestes són les característiques principals d’aquest tipus de comunicació:

  • Unilateral: És una comunicació que es desenvolupa amb un mateix. La mateixa persona és la portadora del missatge i la receptora del missatge.
  • Espontània: Sorgeix sense estar prevista, és inevitable que es manifesta i de vegades no és fàcil de gestionar, ja que quan es tracta d’una cosa negativa pot generar un cercle viciós.
  • Es poden utilitzar diferents persones: Aquest tipus de diàlegs es poden dur a terme partint del jo o utilitzant la tercera persona. Molts individus es dirigeixen a ells mateixos pel seu nom. Per exemple, l’Antonio t’has equivocat de direcció.
  • Serveixen de filtre: Les converses que es mantenen poden manifestar-se per censurar alguns comportaments propis o adaptar-se al context en què hi ha la persona. L’objectiu és comportar-se de manera adequada a nivell social, tenint en compte els comportaments més acceptats socialment.
  • Enfocament positiu: Alguns daquests diàlegs poden sorgir amb la idea daconseguir motivació pròpia i positivitat. Per exemple, quan un tennista juga un partit de tennis i s’hi anima.
  • Enfocament negatiu: De vegades, la comunicació que es genera és negativa, d’autocrítica i orientada treure el pitjor d’un mateix. Això pot generar ansietat i altres problemes que afectin l’autoestima de la persona, per exemple.
  • Reflexió: Els individus que mantenen una comunicació intrapersonal també utilitzen aquesta per reflexionar sobre ells mateixos o pel que fa a notícies o informacions externes.

Exemple de comunicació intrapersonal

La comunicació intrapersonal es pot donar fins i tot en veu alta o mitjançant diàlegs interns. És un tipus de comunicació difícil d’evitar i es caracteritza per ser aquella que duu a terme una mateixa persona.

Un esportista que juga un campionat de futbol i constantment s’anima a si mateix per oferir la seva millor versió, seria un exemple de comunicació intrapersonal.

Un individu que està enfadat amb un familiar i es posa la culpa del que ha passat, generant-se un diàleg intern de retret, també és un exemple significatiu d’aquest tipus de comunicació.