Comunicació interpersonal

La comunicació interpersonal és lintercanvi de missatges, així com dinformació, entre dos o més individus. Per això, utilitzen la comunicació verbal i no verbal, amb l’objectiu que hi hagi una bona entesa, que ajudi comprendre el missatge que s’està exposant.

Comunicació interpersonal

Els éssers humans necessiten comunicar-se per entendre’s i organitzar-se en societat.

La comunicació interpersonal és la manera com duen a terme aquest procés de comunicació. Un procés en què intercanvien sentiments, dades i informació.

Per fer-ho, fan ús de la comunicació verbal i no verbal. Quan parlem de comunicació interpersonal, cal destacar que és la que es duu a terme entre dues o més persones. De la mateixa manera, hem d’aclarir que la comunicació verbal és la que es produeix quan emetem sons en un determinat idioma, mentre la comunicació no verbal fa referència a aquella que acompanya l’anterior, i es produeix com a conseqüència del moviment de les mans, la postura del cos, així com tots aquells gestos que no tenen res a veure amb la comunicació verbal, parlada.

La comunicació interpersonal presenta grans beneficis per a lésser humà. Les persones que tenen molt desenvolupada aquesta habilitat, també, s’adapten millor davant de qualsevol canvi, alhora que tenen unes relacions socials més satisfactòries.

Quins elements intervenen en la comunicació interpersonal?

Entre els elements que intervenen en la comunicació, aquests són els principals:

  • Emissor i receptor: Es podrien definir com a comunicadors, ja que en tot moment intercanvien els papers. Emissor i receptor són dos elements essencials. La comunicació interpersonal es fa entre dues o més persones.
  • Missatge: És la informació o les dades que estan intercanviant. Els missatges es poden intercanviar mitjançant comunicació verbal o no verbal. L’objectiu, això sí, és que sigui fàcilment comprensible per a tots dos.
  • Codi : És un conjunt d’elements que es combinen seguint certes regles i que són semànticament interpretables, la qual cosa permet intercanviar informació.
  • Canal: Una conversa, una trucada o l’enviament de missatges a través de dispositius mòbils són un exemple dels canals on es pot dur a terme la comunicació interpersonal.
  • Context : És l’espai on es desenvolupa l’acte comunicatiu. En altres paraules, el conjunt de circumstàncies que afecten tant l’emissor com el receptor, ia més condicionen la interpretació del missatge.
  • Retroalimentació: També conegut com a feedback. És lintercanvi dopinions i informacions que es van donant durant la comunicació interpersonal.

La comunicació interpersonal és una habilitat molt requerida per les empreses a l’hora de cercar candidats per cobrir els llocs de treball; habitualment, llocs relacionats amb lactivitat comercial i les relacions amb clients.

Es pot destacar una sèrie d’habilitats relacionades que afavoriran la comunicació interpersonal.

Habilitats que milloren la comunicació interpersonal

Entre les habilitats requerides, a continuació es mostren les més destacades:

  • Escolta activa: Lescolta activa és una habilitat molt valorada. El seu objectiu es basa a prestar atenció a la persona que està parlant, no només per respondre-li, sinó també per entendre el que està comunicant.
  • Llenguatge corporal: La comunicació no verbal diu molt més d’un mateix que la comunicació verbal. Tenir cura de les postures, gestos i expressions durant una conversa serà de gran ajuda per comunicar-nos com desitgem.
  • Empatia: Posar-se al lloc de l’altra persona, i valorar allò que està sentint, ens ajudarà a entendre’l molt millor. A la comunicació interpersonal, l’empatia és de gran ajuda perquè no només es pensa en un mateix, sinó que una persona és capaç d’entendre la posició d’una altra.
  • Assertivitat: La manera d’exposar una opinió sense ferir, ni ofendre, però mostrant una postura honesta i emfatitzant tot allò que es vol aconseguir. Serà de gran ajuda per mantenir una òptima comunicació interpersonal.