Capital natural

El capital natural és el conjunt d‟actius que produeix serveis ecosistèmics, els quals sostenen l‟activitat socioeconòmica d‟una població humana.

Capital natural

A Economia, el capital és un dels principals factors de producció . El concepte de capital fa referència al conjunt d’actius que es poden fer servir per produir béns i serveis múltiples.

Generalment el mesurament del capital inclou béns com les eines o l’equip de treball, la maquinària, els edificis, les vies de comunicació, etc. Atès que resulta gairebé impossible la suma entre aquests diferents tipus de béns, els economistes han optat per la valoració i l’agregació monetària.

El concepte i el mesurament empíric del capital s’han estès cap a la valoració econòmica de les habilitats de l’ésser humà (capital humà), així com dels beneficis de la naturalesa (capital natural).

Daly Costanza i Herman Daly al seu article “Natural Capital and Sustainable Development” (1992) van definir el capital natural com tot estoc que genera un flux de béns i serveis naturals al llarg del temps.

Aquest estoc natural inclou les reserves mineroenergètiques, la diversitat de plantes i animals en una regió; així com la fertilitat del sòl, la disponibilitat d’aigua dolça, la qualitat de l’aire, el manteniment dels cicles biogeoquímics (carboni, nitrogen, etc.) i estabilitat climàtica.

Quantificació del capital natural

Segons Gómez-Baggethun i de Groot (2007), els diferents enfocaments utilitzats per quantificar el capital natural són:

  • Enfocaments basats en preferències humanes:
    • El valor mercantil busca determinar el preu monetari de cada bé o servei al mercat. Relacionat amb el concepte de les externalitats.
    • La percepció sociocultural recull aspectes sociològics com la identificació duna cultura o societat amb el territori (orografia i hidrografia) on habita.
    • La deliberació grupal apunta a una elecció social que afegeixi les preferències de la població. Es poden tenir en compte moltes persones, però això encara dificulta més la presa de decisió.
  • Enfocaments basats en costos físics:
    • Es mesura la superfície terrestre o marina que s’utilitzarà per a diferents projectes econòmics per tal de fer una estimació de la quantitat de plantes i animals presents a la zona.
    • La quantificació del cost energètic dels diferents processos de producció, distribució i consum ajuda a trobar moments on es dóna una despesa més gran d’energia i se’n pot aconseguir un estalvi.
    • L’aproximació al valor biogeofísic relaciona l’ecologia, la biologia i la geologia. Amb diferents mesuraments, els científics estan discutint si ja estem en una nova era geològica que es podria anomenar com l’Antropocè o Capitalocè.

Degradació del capital natural

En els darrers 50 anys hi ha hagut diversos assenyalaments que recalquen la insostenibilitat ambiental del sistema econòmic capitalista. Aquí no s’entrarà en discussions de temes antropològics, sociològics, fisicoquímics o geològics; sinó eminentment econòmics.

Al Report de Riquesa Inclusiva, elaborat per una agència de l’ONU, es troba que tot i que el capital manufacturat (com una variable proxy del PIB) s’ha incrementat, el capital natural ha decrescut amb el pas del temps.

Aquests resultats indiquen i posen en relleu un problema profund: el creixement econòmic que s’ha promogut durant moltes dècades ha deteriorat els recursos naturals. En algunes zones del món aquesta devastació és notable.

Les causes principals es deuen a la sobreexplotació de recursos naturals, l’expansió de la frontera agrícola-ramadera-pesquera, l’ús recurrent de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas).

Les conseqüències principals són l’erosió, la desertificació, la contaminació de l’aigua i l’aire, la pèrdua accelerada de biodiversitat, el desglaç de glaceres, l’elevació del nivell del mar i l’alteració dels cicles biogeoquímics.

Per aquests motius, per a moltes persones el panorama sembla molt descoratjador. Tot i això, cal destacar que els països membres de les Nacions Unides han fet esforços per posar-se d’acord en metes comunes. Els objectius del desenvolupament sostenible insisteixen en la cura dels ecosistemes terrestres i marins, i, per tant, en la conservació del capital natural.

Referències

Gómez-Baggethun, E. i de Groot, R. (2007). Capital natural i funcions dels ecosistemes:
explorant les bases ecològiques de leconomia. Ecosistemes. Vol. 3, pp. 4-14.