El capital financer és la totalitat del patrimoni duna persona a preus de mercat. Agrupa aquelles quantitats de diners estalviades, és a dir, que no han estat consumides pel seu propietari, sinó que estan invertides en diferents organismes financers. Sumat al capital humà, representa la riquesa total duna persona.
Es tracta doncs d’un concepte habitual en l’àmbit de les finances, ja que engloba aquelles sumes monetàries amb què treballen constantment diferents entitats financeres de llarg a llarg del món.
Ens estaríem referint a aquell capital que cerca una renda, benefici o interès més endavant i, per tant, l’increment del mateix capital.
Estaríem parlant, doncs, de diferents conceptes comuns a tots com accions, obligacions, bons de l’estat, o els simples dipòsits de diners en una entitat bancària.
El seu naixement i importància en els darrers temps (especialment als segles XX i XXI) ha estat una de les bases del funcionament del sistema capitalista a l’economia a nivell global.
En desenvolupar-se una concentració especial de capitals al voltant de bancs i altres institucions financeres es produeix un traspàs de poder i responsabilitat a aquests àmbits per a la vida política i socioeconòmica dels països més desenvolupats. Això passa pel fet que aquests organismes disposen dels recursos de diners que reuneixen i els empren per finançar a curt i llarg termini les empreses i famílies, influint en la vida econòmica i industrial de cada nació.
Un dels aspectes més importants del capital financer és el concepte de temps, ja que en abastar rendes futures està directament relacionat amb altres conceptes com el d’inflació o el de poder adquisitiu. Això s’observa, per exemple, en parlar d’una inversió en particular, la qual té una data d’inici del dipòsit i una de venciment on obtenir la renda o el dividend resultant.