Balanç de situació d’un banc

El balanç de situació d‟un banc presenta de manera diferent la informació en comparació amb la resta d‟empreses.

Balanç de situació d'un banc

Grans analistes i economistes coincideixen que és molt difícil saber què amaga un banc després del balanç. És a dir, que és molt complex analitzar-ne els estats comptables d’un banc. Per això és que, encara que aquí no analitzem el balanç, sí que coneixerem les diferències més rellevants i analitzarem de manera general a què es refereix cada partida.

El balanç de situació d‟un banc està compost per epígrafs diferents dels d‟una empresa privada o industrial. El més important per a un banc, i així es reflecteix en el balanç, són tant els préstecs a clients (actius) com els comptes corrents que els clients obren al banc (passiu).

D’altra banda, els epígrafs es presenten per rang de liquiditat de més líquid a menys líquid i, a més, una altra diferència significativa és la no distinció entre curt i llarg termini perquè es considera que no és una informació rellevant als bancs.

Actius d’una entitat financera

El primer que crida l‟atenció del balanç de situació d‟un banc és l‟estructura dels epígrafs que el componen. Els actius estan estructurats en cascada de més liquiditat (caixa) a menor liquiditat (actius intangibles), a diferència de les empreses industrials en què es troben estructurats de manera contrària (primer els intangibles i finalment la caixa). A més, observem que en el cas dels bancs ni l’actiu ni el passiu està diferenciat entre el curt i el llarg termini

Tipus d’actiu

A la terminologia bancària hi ha tres tipologies d’actiu: rendibles, encaix i no rendibles.

  1. Actius rendibles: Els actius rendibles són aquells amb què l’entitat bancària obté més rendibilitat i amb els quals hi ha més transaccions. Posteriorment veurem quins tipus d’actius són exactament.
  2. Encaix: L’encaix bancari és el percentatge dels diners captats dels clients que els bancs han de reservar físicament. En funció dels productes mitjançant els quals el client diposita els seus diners, es requereix un percentatge de reserves en efectiu diferent depenent de la liquiditat que tingui el dipòsit (més líquid, més percentatge). Per exemple, si nosaltres tenim els nostres diners en un compte corrent al banc se li exigeix ​​que reservi una quantitat més gran que si els dipositem en un compte d’estalvi, pel fet que els diners dels comptes corrents podem retirar-los en qualsevol moment i podria suposar un imprevist per a lentitat financera.
  3. No rendibles: Són aquells actius que no aporten rendibilitat al banc pel fet que no tenen caràcter financer, sinó que els tenen per operativitat i logística com a infraestructura per desenvolupar l’activitat (immobilitzat material).

Composició de l’actiu

Generalment, l’epígraf més gruixut d’un actiu en una entitat financera és l’anomenat “inversions creditícies”. S’hi troben registrats els crèdits i préstecs als clients o els diners prestats a altres bancs. És a dir, quan ens comprarem un cotxe o una casa i demanem diners al banc, aquest els registra en aquest epígraf. Aquest tipus d’actiu estaria classificat com a rendible, ja que és l’activitat principal de banc i són els que ofereixen més rendibilitat.

El següent epígraf amb més pes és l’anomenat “actius financers disponibles per a la venda”. S’hi registra principalment accions i títols de deute. Quan el banc compra deute a l’Estat o accions a una empresa amb la intenció de mantenir-les durant un període llarg, es registren aquí.

La resta de l’actiu, es compon d’altres conceptes com “caixa i dipòsits a bancs centrals” el qual reflecteix la quantitat que el banc disposa en efectiu o als bancs centrals, o “Actius no corrents en venda” on es registren els immobles adjudicats mitjançant subhastes o adquirits per l’impagament de deute d’hipoteques dels clients i que el banc ofereix i espera vendre a un preu inferior al de mercat però en el termini més baix possible. Aquests són els anomenats encaix perquè tot i ser molt líquids (poden transformar-se en diners físics en qualsevol moment) no proporcionen pràcticament rendibilitat al banc.

Finalment, podem trobar els actius no rendibles que és bàsicament l’immobilitzat (oficines, sucursals, caixers, mobiliari, etc.).

Passius i patrimoni net d’una entitat financera

Pel que fa al passiu i al patrimoni net, trobem principalment l’epígraf “dipòsit de la clientela” que suposa la major part del mateix. En aquest epígraf es registren principalment els comptes destalvi que els clients mantenen oberts amb el banc. És a dir, els diners que tenim als nostres comptes corrents i que extraiem cada cop que anem al caixer. Això és una obligació per a l’entitat ja que, com sabem, es tracta de quantitats de diners que els clients tenen però poden sol·licitar-ho en el moment desitjat i, per tant, són uns diners que el banc ha de tornar.

Pel que fa al patrimoni net, no hi ha diferències significatives respecte a les societats mercantils. Es compon bàsicament dels diners aportats pels accionistes i pels beneficis acumulats que no es reparteixen entre els accionistes.