Administració Pública

L’Administració pública comprèn el conjunt d’òrgans del sector públic conformats per fer la tasca d’administrar i gestionar organismes, institucions i ens de l’ Estat .

Administració Pública

L’Administració Pública ve a complir una funció fonamental, aquesta funció és establir i fomentar una relació estreta entre el poder polític o govern i el poble. Els principals components de l’Administració pública són institucions públiques i funcionaris.

Cal assenyalar que el concepte d’administració pública depèn fonamentalment de l’enfocament de tractament amb què s’estudiï aquesta. En primer lloc, aquesta és visualitzada des d’una òptica formal. Així procedeix del Govern o entitat que ha rebut el poder polític, emprat tots els mitjans necessaris per aconseguir la satisfacció del bé comú. L’altra perspectiva de concepció la visualitza des del punt de vista material. Així és considerada quant a la seva problemàtica de gestió.

Cal tenir present que aquesta és una disciplina científica, que té el seu propi objecte destudi. Concebuda així, s’entén com aquella que s’encarrega del maneig hàbil dels recursos i les tasques dels funcionaris públics per tal de satisfer les expectatives del bé de tots els ciutadans.

Característiques de lAdministració Pública

L’Administració pública té una sèrie d’elements que la identifiquen com a tal.

  • En primer lloc, hi ha l’existència del recurs humà que ve a ser el mitjà que enllaça el govern amb la ciutadania. Ells poden ser anomenats funcionaris o personal administratius.
  • Així també, hi és present el maneig de tributs. Sigueu aquests impostos, aranzels, taxes etc., provinents d’altres sectors de l’economia i del poble.
  • Es poden distingir dos elements identificatius addicionals. Això són la finalitat i l’objectiu. Aquests són cridats a consumar-se en la satisfacció de l’interès col·lectiu.

Addicionalment, podríem destacar que amb l’avenç tecnològic, l’Administració pública està cada cop més informatitzada. Això dóna lloc a una administració pública electrònica. Un exemple daquesta evolució es troba a Espanya en matèria tributària. Antany la declaració es feia com aquell que diu a paper i llapis. És a dir, es feia a mà. Tot i això, amb l’avenç tecnològic pas a presentar-se de manera obligatòria per mitjans informàtics o telemàtics.