Actiu financer

Un actiu financer és un instrument financer que atorga al comprador el dret a rebre ingressos futurs per part del venedor. És a dir, és un dret sobre els actius reals de l‟emissor il‟efectiu que generin.

Actiu financer

Al contrari que els actius tangibles (un cotxe o casa per exemple), els actius financers no solen tenir un valor físic. El comprador d’un actiu financer té un dret (un actiu) i el venedor una obligació (un passiu). Els actius financers poden ser emeses per qualsevol unitat econòmica (empresa, govern, etc).

Un actiu financer obté el valor d’aquest dret contractual. Gràcies a aquests instruments les entitats que tenen deute es poden finançar i, alhora, les persones que volen invertir els seus estalvis aconsegueixen una rendibilitat invertint en aquest deute.

Els actius financers es representen mitjançant títols físics o anotacions comptables (per exemple, un compte al banc).

Emissió i negociació d’un actiu financer

Atès que és un títol, un actiu financer passa per tres etapes. La primera és la seva emissió. És a dir, el títol no existeix i es crea. La segona etapa, és la negociació als mercats financers. Finalment, a la tercera etapa, el títol desapareix.

No tots els actius han de passar per les tres etapes, però en alguns casos sí que pot ser així. En qualsevol cas, les dues etapes sí que són comunes a tots els actius financers. Des d’una altra perspectiva, podem distingir dos tipus de mercat segons l’etapa per on passa l’actiu financer:

  • Mercat primari: És aquell mercat on es negocien per primera vegada els títols de nova emissió.
  • Mercat secundari: Es tracta del mercat on s’intercanvien els títols.

Un actiu financer s’emet, és adquirit per un inversor i, a partir d’aquell moment, passa a negociar-se al mercat secundari. Com hem indicat anteriorment, podria passar que l’actiu financer passi per una tercera etapa, desaparició o extinció. Per exemple, una lletra del tresor a 1 any:

La lletra del tresor és emesa i algú l’adquireix. A partir d’aquell moment, si l’inversor que el va adquirir en la seva emissió volgués vendre-la, ho hauria de fer al preu que dicta el mercat secundari. Finalment, passat aquest any, l’Estat que va emetre aquesta lletra torna els diners a l’inversor que tingui el títol en poder seu. En aquell moment, el títol en particular, desapareix.

Les característiques dels actius financers

Els actius financers tenen tres característiques fonamentals; liquiditat, rendibilitat i risc. Cadascuna pot variar segons el tipus d’actiu financer. A més, hi ha una forta relació entre rendibilitat, risc i liquiditat. Segons la magnitud d’una, afectarà les altres. Per exemple, un actiu financer menys líquid tindrà més risc i per tant exigirà més rendibilitat.

  • Rendibilitat: Com més interès aporta l’actiu més gran és la rendibilitat.
  • Risc: Probabilitat que l’emissor no compleixi els compromisos. Com més gran sigui el risc, més gran serà la rendibilitat.
  • Liquidesa: Capacitat de convertir l’actiu en diners sense patir pèrdues.

Les monedes i els bitllets, per exemple, són títols de deute emesos pel banc central del país (Banc Central Europeu en el cas de l’euro). Els actius financers es representen cada vegada més per anotacions comptables en comptes de títols. Un exemple en podrien ser els comptes bancaris.

En aquest sentit, s’està reduint el risc de solvència dels bancs i per tant estan passant a ser actius més líquids, provocant que la gent pagui més amb targetes bancàries en comptes de monedes o bitllets. Això provoca que els bancs tinguin cada vegada més massa monetària a les mans i, per tant, més poder.

El deute públic, les accions i els derivats financers també es representen mitjançant anotacions comptables, encara que antigament es representaven mitjançant títols. En els darrers anys, pràcticament els únics actius que es representen mitjançant títols són els diners efectius i alguns pagarés d’empresa.

Exemple d’actiu financer

Un dels actius financers més coneguts són les accions. Una acció és una part alíquota del capital social duna empresa. És a dir, si una empresa està dividida en 100 accions, per comprar-la hauríem de comprar les 100 accions. Seríem, doncs, amos del 100% de l’empresa.

De la mateixa manera, si comprem 30 accions seríem amos del 30% de l’empresa. Una acció, encara que representant part d’una empresa, no suposa un actiu físic. No és una taula, una fàbrica o un ordinador, no la pots veure (llevat que tinguis el títol en paper). I en aquest cas, veuríem el paper, no el seu valor real.